
Joan Collet, president de l'Espanyol, proposa reformar el sistema de repartiment dels ingressos per drets televisius dels clubs de la lliga espanyola de futbol, ja que el sistema actual, en què Barça i Madrid s'enduen la part del lleó, fa que la competició sigui massa desigual.
Collet té part de raó, però no té en compte que el futbol europeu està canviant d'escala i que la devaluació de les lligues domèstiques és un procés irreversible. Avui la lliga europea és la primera divisió, i la lliga espanyola és una competició d'àmbit regional.
Els rivals del Barça ja no són el Getafe, l'Elx o l'Almeria sinó el Bayern de Munic, el Milan o el Manchester. Per pura lògica, d'aquí a pocs anys els millors equips d'Europa només jugaran la lliga europea (i llavors, de retruc, la lliga espanyola, sense Barça ni Madrid, tornarà a estar equilibrada.)
Perquè l'Europa d'avui es correspon amb l'Espanya de fa cent anys. Europa és un mercat únic, l'euro ha substituït la pesseta i les matrícules dels cotxes ja no porten la inicial d'una província espanyola sinó la d'una província europea (E, F, I...). Per això fa cent anys Catalunya aspirava a constituir-se com a membre d'una Espanya federal i avui aspira a ser un estat de la federació europea.