Ningú li ho criticarà. Porta el joc més a prop de la porta enemiga. Aleshores, no fa cap mal.

Hi ha hagut èpoques --durant el franquisme per exemple-- en les quals això mateix d'ICV era el millor a fer. Tornar, ara, a subordinar la solució de Catalunya a la correlació de forces de l'estat espanyol és un xut endavant. És xutar sense estratègia, per inèrcia i al marge del treball d'equip. Avui, Catalunya està a les portes del gol, davant mateix del porter. El xut d'ICV no ajuda ningú. Fa perdre el temps i fins i tot és contraproduent.

L'estat lliure i sobirà en una Espanya plurinacional és un concepte que l'hem criticat a Unió mantes vegades. Freud en diria sublimació. Una eixida a la defensiva, davant una realitat hostil. El pànic que provoca la porteria i el gol (que no podem fallar), incorpora aquestes eixides freudianes. Francesc Homs, el conseller, és contundent: "La independència "low-cost" no existeix" digué en el cicle de conferències d'Enric Vila, i va conidar a fer-nos grans i assumir costos i responsabilitats.
Qui ha de portar a port el procés i obrir l'endemà és l'equip. Com al futbol, no es poden aplicar fórmules tramposes"
Un altre aspecte del futbol és la tesi de Pere Pugès, un dels cervells de l'ANC, que proposa avançar els defenses i xutar a porta. "Vam deixar-ho en mans dels partits i ara veiem que va ser un error" deia en una entrevista a Vilaweb i reblava: "els partits són la baula feble del procés". I és que no es pot triangular i triangular.

Una DUI no s'impulsa amb ambigüitat. Francesc Homs li contestaria a Pugès que el rol i la fina orfebreria no es poden substituir. L'equip va quedar clar a l'onze de setembre i a les eleccions del 2012, i no és convenient variar-lo ara, que s'està a punt de xutar a porta. A més, el 14 de gener 2015 la fórmula del 27S es va pactar i tancar.

Les institucions estan elaborant el full de ruta a la callada, a la penombra i amb precisió. El govern es reestructura, ERC ja hi té uns bons directors. Fora de la institució, al si dels partits, hi ha l'algarada i la cridòria, és veritat. Però el poder té això, l'aparador i la cuina. També hi ha els cambrers que estan prop de la gent i veuen el tràfic i els desigs d'uns i altres. Qui ha de portar a port el procés i obrir l'endemà és l'equip. Com al futbol, no es poden aplicar fórmules tramposes, ni intercanviar els papers.

A la independència s'hi arribarà per les institucions. Els acords internacionals que d'ara endavant s'aconseguiran les hi donarà més poder. Aquest poder vindrà, sobretot, dels partits i dels vots en el 27S. Les institucions hi ajudarien molt si, passades les municipals, un govern de concentració impulsés els objectius a votar. Com al futbol guanyen els equips, els millors.