Per a mi la resposta és clara: el gruix de l'exèrcit no havia evolucionat des dels temps foscos de la Dictadura: quan va arribar la transició, encara era una organització profundament franquista. Els qui tenim una edat ho vam poder comprovar repetidament. Per als qui no van viure aquells anys, explicaré una anècdota personal que no té cap transcendència però que és il·lustrativa d'aquell moment.

L'altre dia la meva filla em va comentar que a l'escola han reciclat el material que va sobrar després d'haver fet de col·legi electoral el 9N: el cartró de les urnes el fan servir a la classe de plàstica, i amb les paperetes han fet blocs de notes.
El gruix de l'exèrcit no havia evolucionat des dels temps foscos de la Dictadura: quan va arribar la transició, encara era una organització profundament franquista"
Això em va traslladar de cop a l'any 1980, a l'absurda caserna dels afores de Sevilla on vaig fer el servei militar. Feia dos anys que s'havia aprovat la Constitució, però allà dins això semblava una broma. Dir que l'ambient era de ple franquisme no els faria justícia.

L'estil, la retòrica, eren gairebé els de la postguerra. Cada vespre, a retreta, la lectura de l'ordre del dia de l'endemà incloïa un moment solemne, en què ens feien treure la gorra per a escoltar una "efemèride" i una "frase". La frase sempre era de Franco o de José Antonio. L'efemèride, sempre alguna gesta de la la cruzada.

Jo estava destinat a oficines. Un dia un coronel que es jubilava em va fer passar a màquina unes notes que havia escrit com a discurs de comiat. En resum, evocava la seva participació en el gloriós alzamiento del 18 de juliol i manifestava que, si bé ara li tocava passar a la reserva, estava prest per a tornar a prendre el fusell quan fos l'hora.

El coronel havia escrit les seves notes en un bloc fet amb paperetes reciclades (l'armari del seu despatx era ple fins dalt de blocs com aquell). Eren paperetes del referèndum sobre la Constitució espanyola, totes amb una X impresa a la casella del NO.