Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 5 de de novembre del 2014 | 18:27
Opinió
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Bon vent i barca nova

Acabada de sortir del forn la nova suspensió dels actes del 9N dictada pel Tribunal de la Constitució espanyola, per la velocitat jo diria que del microones, se sent una remor de fons que ha esperat, per a manifestar-se, a l'arribada de la darrera estació del Via Crucis. 

Fins ara, en part de bona fe i en part per no trencar porcellanes, hem volgut fer veure, o ens han volgut fer veure, que podríem dur fins al final les nostres aspiracions com a poble dins els marcs de la legalitat espanyola. Ens semblava, com ens ha semblat en situacions similars al llarg de tres-cents anys que, amb la raó, el diàleg i la bona voluntat, l'Estat que ocupa Catalunya acceptaria deixar que ens expresséssim sobre el nostre futur. Creiem, o volíem creure, que es podria ajustar el marc legal a les aspiracions populars.

De la mateixa manera que la Sentència del 2010 sobre l'Estatut, dictada pel Tribunal de la Constitució espanyola, va palesar la necessitat d'emancipació, aquesta darrer pronunciament, és a dir, la suspensió d'un acte de participació civil, colga definitivament les possibilitats migrades que quedessin d'ajustar-s'hi a marcs legals espanyols. I aquesta remor de fons no deixa de ser el crit de qui, caiguda la bena, veu la realitat despullada.
La legalitat com a cotilla del nostre poble ha estat estripada pels mateixos que diuen defensar-la"
Car finalment, el dia 9 de novembre, amb la presència d'urnes sense representants de l'Administració, ni ordinadors centrals, ni censos, simplement es volia acollir la voluntat de dir la seva a aquells que ja s'han anat manifestant multitudinàriament els darrers tres anys, i als que no ho han fet, i als que hi estan en contra del que demanen els qui es manifesten. Però aquest acte tenia un greu perill per a l'Estat, el risc de la comptabilització.

Els ciutadans del nostre país proclamarien la seva voluntat en un format quantificable, que no es prestaria a manipulacions. Aquells qui, amb una reduïda representació parlamentària es permeten el luxe de parlar en nom de tots els catalans, haurien d'acceptar que, sobre un volum significatiu de ciutadans, millor fóra que callessin.

Molts recordem aquella frase recurrent durant els anys durs del terrorisme. Sense violència es pot parlar de tot. I creiem que, per la voluntat pacífica i democràtica de la gent, les coses podien canviar. Però ja ho deien bé; amb les seves lleis es pot parlar de tot, però no es pot fer res. Ara les cartes són damunt la taula, i no hi ha marxa enrere. La legalitat com a cotilla del nostre poble ha estat estripada pels mateixos que diuen defensar-la. Bon vent i barca nova.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Notícies relacionades
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió ·
Tornar al pensament (?) únic
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Fraternitat
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Igualtat
Indica publicitat