Barcelona · A la manifestació que farà la Falange a Arenys per rebutjar el dret dels seus ciutadans a expressar lliurement la seva opinió aquest 13 de setembre, cal afegir-hi un nou element vinculat amb el partit feixista. Jorge Buxadé Villalba, excandidat en dues eleccions -el 1995 i el 1996- de la Falange és, ni més ni menys, l'advocat representant de l'Estat per recórrer la consulta.

Tots els fronts coberts, i una nova mostra del totalitarisme i la manca democràtica d'Espanya.

Número set a la llista de la Falange Española a Tarragona en les eleccions del Parlament de Catalunya l'any 1995, i número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a Barcelona a les eleccions estatals del 1996. Aquest és el currículum polític' de Jorge Buxadé, designat per representar l'Estat en la causa de la consulta d'aquest 13 de setembre a Arenys de Munt. Curiós, doncs, que algú que pertanyia a un partit contrari a la constitució espanyola sigui ara l'encarregat de defensar-la del brutal atac que suposa, per la democràcia' espanyola, que una vila pugui expressar-se lliurement i pacífica sobre el futur que desitjaria pel seu país. Els ultres, doncs, no només seran al carrer per torpedinar la consulta; també als despatxos. Els nostàlgics del franquisme estan d'enhorabona.

Sobre aquesta designació no hi ha volgut entrar ni l'exconseller Salvador Milà, advocat de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, ni Carles Móra, alcalde del poble. No és la seva feina -tot i que han deixat entreveure la seva sorpresa- i podria entorpir la decisió que ha de prendre la jutge del cas sobre la legalitat de la consulta. El que no es pot negar és la bona feina que han dut a terme, encara el principal mèrit de tot plegat és, novament, de la societat civil i els seus moviments socials, que han tornat a passar la mà per la cara a la classe política catalana. La feina del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) és encomiable, i més enllà del caràcter local de la iniciativa, podria provocar una reacció en cadena a molts altres municipis catalans -de moment, Seròs, Sant Martí de Torelló, Argentona i Calders ja s'hi ha afegit.

La furibunda resposta de l'estat, doncs, no ha fet més que donar ales a una iniciativa que és reflex del que s'està coent a la societat catalana i que esdevé una nova mostra que, amb o sense violència, a l'estat espanyol no tot es pot discutir. Sense anar més lluny, l'alcalde Carles Móra ha expressat amb tota naturalitat que "la nostra consulta defensa el dret d'expressió dels ciutadans d'Arenys de Munt i de Catalunya". Milà, per la seva banda, ha advertit a la vista oral celebrada aquest dilluns a la jutge del cas que una prohibició de la consulta provocaria un "efecte en cadena", fet que la jutge ha titllat d'amenaça. Milà ha al·legat per defensar la legalitat de la consulta que "no és l'ajuntament qui organitza ni convoca la consulta, sinó una entitat", i ha recordat que "el consistori no ha facilitat ni el cens electoral ni ha donat diners o funcionaris per la seva realització".