-Una pregunta la comprensió de la qual requereix assistència hermenèutica, ja no només entre els llecs en el procés (que poden ser catalans distrets, però també politòlegs australians), sinó també entre el mateix públic informat, és, en termes tècnics, una molt mala pregunta.
Lleida ·
I és des d'un punt de vista tècnic que cal jutjar-la, honestament, en primera instància.
Suggerir, en aquest sentit, que la formulació proposada captura més adequadament la complexitat del país, si no és una impostura intel·lectual, és una prova d'estultícia com ara negar-se a simplificar una equació matemàtica en nom de la pluralitat fenomènica: els elements federalistes o confederalistes d'ICV i UDC no tenien cap argument tècnic per negar-se a subsumir la seva opció preferent en el no a la independència, això és, no tenien cap argument tècnic per imposar una pregunta addicional a la qual puguin votar sí.
-El federalisme ha estat aquell alumne dropo i aviciat al qual hem concedit una matrícula d'honor sense que hagi assistit ni un sol dia a classe. No ens cansarem de repetir que el protagonisme finalment atorgat al (con)federalisme i la capacitat de coerció de què han disposat els seus defensors en la negociació de la pregunta no tenen cap, absolutament cap justificació en termes polítics ni històrics.
La inclusió en la papereta d'una opció en pro d'un estat català no independent no compta amb l'aval d'una lluita política continuada, ni amb el d'una demanda social efectiva, ni amb el de la plausibilitat al si de l'estat espanyol en un termini concebible.
Una pregunta tècnicament dolenta i políticament injusta podria ser la palanca de l'emancipació del Principat"
Si se'ns permet l'audàcia, direm que, després d'una manifestació i una cadena humana de milions de catalans partidaris de federalitzar Espanya ─amb la bandera espanyola tricolor plena d'estrelles i l'efígie de Pi i Margall al bell mig com a icona dominant─, al minoritari i desorientat independentisme no se li va concedir cap legitimitat per condicionar el text, òbviament prefigurat per la mobilització ciutadana, d'una futura consulta sobre l'estatus polític del país.
-I tanmateix... una pregunta tècnicament dolenta i políticament injusta podria ser la palanca de l'emancipació del Principat. Ni el desdoblament innecessari de l'enunciat, que afavoreix una interpretació no unívoca dels resultats, ni la laxitud semàntica de la primera pregunta no comprometen fatalment l'èxit del sí, que, des d'ara mateix, volem geminat. Ara: una palanca que s'arqueja no és una bona palanca.
