Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 16 de de gener del 2013 | 17:59
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Contra els paladins de la complexitat

Ens explicava un professor que un company seu de facultat havia rebut una severa reprovació per part d'una eminència universitària quan va observar-li, en acabat de la lliçó magistral sobre un intricat assumpte, que "tot plegat és molt complex". "De debò no se li acut de dir res més interessant que tot és molt complex. A la universitat no s'hi ve a vantar-se de la pròpia estupidesa."

Lleida · El procés polític que ha de dur el Principat a la secessió ja ha arrencat i, davant la normalitat de la mecànica deliberativa que segueixen les primeres discussions (preses de posició, diàleg i transaccions), n'hi ha que, temorosos d'endevinar-hi rivets de senzillesa, senyals que una entesa àmplia i robusta és possible, no poden sinó advertir-nos, martellejant-nos, que "tot plegat és molt més complex": que sembla que ningú no es fa càrrec de tots els fronts i interessos, polítics i econòmics, que hi ha en joc, ni de la infinitud de problemes i barreres que s'interposaran... De debò no se us acut de dir res més interessant? 

Siguin quines siguin les dificultats que haurà de vèncer una comunitat política que, de fet, a hores d'ara, ni tan sols pot aprovar un gravamen als dipòsits bancaris, celebrar una consulta sobre l'estatus polític del Principat no és, posem per cas, construir una república socialista en un país agrari i immens, devastat per la guerra, sense cultura democràtica i amb el món en contra.

Els bolxevics tindrien serioses discrepàncies amb alguns catalans del segle XXI a propòsit del concepte de complexitat. Dissoldre la lògica, intel·ligible, d'un procés polític, i dels cursos d'acció de tots els seus actors, en una mena de complexitat inaferrable, posant tots els accents en les inevitables incerteses que enclou, no és sinó una manera de prendre emfàticament la paraula quan no es té res a dir ─de vantar-se de la pròpia estupidesa─ o bé de convidar al desistiment ─potser perquè s'observa que el tal procés ha començat, ai las, sense grans destrets.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat