Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 11 de de novembre del 2008 | 15:19
Crònica · Ideologia i pensament polític

El destí de les religions dins de la mundialització

"La Santa Ignorància" és l'últim llibre del professor i especialista del món musulmà i de l'islamisme Olivier Roy, on reflexiona sobre el divorci entre els integrismes i la cultura i sobre quin és el destí de les religions en l'actual món globalitzat. Hi ha un retorn de la religió, una visibilitat, que es tradueix en noies amb vel, amb la celebració de misses en llatí, amb portar la 'kippa' pel carrer, amb que els evangèlics lloguen estadis per celebrar el seu culte. Però, diu l'autor, aquest fet religiós que se situa en l'escena pública és diferent de la religió tradicional, es tracta d'una mutació, ja que la religió que torna va contra les religions establertes.  

s a dir, l'evangelisme protestant és una reacció contra l'anglicanisme, el metodisme o el protestantisme liberal, i també contra el catolicisme, en el cas del Brasil, i s'atreveix a penetrar en el món musulmà, com el de l'Àsia central. Dins del món islàmic el salafisme va contra les escoles tradicionals com l'hanafisme i el sufisme. L'hinduisme militant del partit nacionalista BJP és una construcció moderna, igual que el budisme de la Soka-Gakkai japonesa. I la major part d'aquests moviments d'avui dia són formes mutants de corrents religiosos relativament recents, com l'evangelisme protestant, que té el seu origen en el segle XVIII, el salafisme, que procedeix del wahabisme de finals del XVIII, i les sectes com els mormons i els Testimonis de Jehovà, que són del segle XIX.

 

Hi ha una reformulació, diu Roy, de les grans religions en forma de religions modernes, on l'individualisme i la recerca de la realització personal passen per sobre la fidelitat a cultures i identitats col·lectives seculars. Les noves formes religioses són producte d'una "deculturació", i corresponen a un mercat religiós, a un nomadisme espiritual que la globalització ha fet possible. La segona qüestió sobre el retorn de les religions és que no comporten un augment de la pràctica religiosa. Milions de joves segueixen els viatges papals però molts pocs d'ells es fan sacerdots, es busca una experiència espiritual però no hi ha un compromís amb les institucions religioses.

 

Religió i cultura segueixen camins diferents

 

L'efecte de la globalització sobre les religions, afirma Roy, és la seva "deculturació" en separar-les del seu medi ambient cultural tradicional i l'afavoriment dels fonamentalismes (salafisme islàmic i evangelisme protestant). L'emigració de milions de musulmans al món occidental ha trencat els islams tradicionals i ha tallat les transmissions heretades de la família o la comunitat d'origen. Els fonamentalismes veuen en la cultura profana un paganisme i se situen contra la cultura perquè suposa un obstacle a la pràctica religiosa. s una equivocació creure que els fonamentalismes religiosos són una reacció defensiva de les societats tradicionals agredides per la modernitat occidental, ans al contrari, són un producte i un actor de la modernitat i de l'occidentalització.

 

La globalització afavoreix l'exportació de les religions que no tenen arrels en cap cultura i no reivindiquen una matriu territorial o històrica. Per això és totalment equivocat, estima l'autor, dir que les tensions del món d'avui dia són degudes a un xoc de cultures, perquè les formes de religió que són problemàtiques actualment són les que no representen cap cultura. Una de les religions que més creix a l'actualitat és el pentecostisme, que porta fins a l'extrem la lògica de la "deculturació". Els fidels senten en la seva llengua els sons que pronuncia el fidel posseït per l'Esperit Sant; no és que de sobte parlin el xinès, sinó que l'Esperit Sant s'expressa sense passar per una determinada llengua, és a dir, sense passar per la cultura dels fidels. Els pentecostistes han convertit en els últims anys a més musulmans que els catòlics en dos segles.

 

Els dos elements de la Santa Ignorància

 

La Santa Ignorància són dues coses, afirma l'autor. Primer, la devaluació de la cultura en profit de la fe, una cultura que existeix en forma pagana i que per Benet XVI no té valor a no ser que estigui habitada per la fe. Desapareix, doncs, la base comuna compartida per creients i no creients. El segon element és la indiferència cap a la teologia en profit de la fe viscuda. Per tant, la Santa Ignorància es l'expressió de l'afirmació d'un mateix, la presència contra el pensament, l'immediat contra el temps.

 

Pel que fa a la recent campanya electoral nord-americana, l'autor ha visualitzat un retrocés del fonamentalisme de la dreta cristiana ja que, per molt que s'hagi volgut centrar la campanya en l'avortament o el matrimoni homosexual, la realitat dels problemes socials, econòmics i polítics s'ha imposat degut a la crisi. I hi ha un retorn d'un cert cristianisme social o humanista pel qual els valors (solidaritat, justícia, amor) són més importants que les normes i les prohibicions.    

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat