Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de de març del 2011 | 16:35
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Les nou característiques de la revolució àrab

O la fi de la visió occidental segons la qual el món àrab només pot evolucionar cap a dictadures o cap a l'islamisme radical.

Revolta a Egipte

Els moviments democràtics actuals en el món àrab tenen unes característiques comunes que poden agrupar-se en nou capítols. Cal precisar sobre la imatge que teníem a Occident respecte l'evolució política del món àrab (o dictadures o islamisme radical) que en els últims anys ja s'havien produït esdeveniments que trencaven l'esquema vigent. Van ser "avisos" que l'alternativa a les dictadures no havia de ser, per força, l'islamisme fonamentalista. Va ser el cas el 2004 a Egipte amb el moviment democràtic "Kifaya" (Ja n'hi ha prou) en contra del dictador general Mubarak, que va mobilitzar a part important de les classes mitges. Un altra cas en el món musulmà (no àrab) va ser el 2009 a l'Iran quan milions de persones es van mobilitzar contra el frau a les eleccions presidencials.

Les característiques comunes que trobem en aquests moviments actuals, segons explica el sociòleg franco-iranià Farhad Khosrokhavar en el setmanari "Le Nouvel Observateur", són, en primer lloc, el seu caràcter secular ja que en les mobilitzacions populars els religiosos hi juguen un paper secundari. A Tunísia el partit islamista Ennahda no es va fer visible durant les jornades revolucionàries, el seu líder, Rached Ghannouchi, diu tenir com a model l'islamisme que actualment governa a Turquia, reconeix com a legítim el sistema democràtic  i no sembla tenir pressa en l'aplicació de la "xaria" (llei islàmica). A Egipte els Germans Musulmans van ser agafats per sorpresa per la revolució i van deixar llibertat als seus membres per sumar-se, o no, a les mobilitzacions a partir del tercer dia de l'inici del moviment. Han declarat que no presentaran candidat a la presidència a les eleccions que se celebraran a finals d'any i que aniran a les eleccions legislatives sense aspirar a dominar el nou parlament.

Més connectats a Facebook que a la mesquita
La joventut que ha iniciat les revoltes està més connectada a Facebook que a la mesquita. El seu objectiu és la llibertat, no un sistema teocràtic a l'estil de l'Iran. I això connecta amb la segona característica, que és la reivindicació de la dignitat del ciutadà. En l'islamisme la principal referència és la "umma" (comunitat de creients), agredida per Occident i els seus aliats en el món àrab (els dictadors). La dignitat de la persona desapareix davant la defensa de l'Islam, que exigeix el martiri en una djihad (guerra santa) global destinada a posar fi a la hegemonia occidental.
El seu objectiu és la llibertat, no un sistema teocràtic a l'estil de l'Iran
La lluita contra el secularisme i la democràcia és l'objectiu de la lluita dels moviments islamistes amb vocació internacional. Els actuals moviments democràtics trenquen aquest esquema en situar en primer pla a les persones, els ciutadans, que tenen una dignitat que ha de ser reconeguda per l'Estat i el seu vot ha de ser respectat i no manipulat. Això porta a la tercera característica, el rebuig a l'anti-occidentalisme. Els moviments nacionalistes van lluitar contra el colonialisme dels occidentals fins assolir la seva independència. Els islamismes radicals estan basats en el rebuig a un Occident imperialista, corruptor i contrari a la religió.  El sistema de valors que oposen al món occidental comporta una actitud anti-feminista, el retorn a la família patriarcal, el rebuig als costums impius i sense moral dels occidentals.

Dones i classes mitges, a escena
Els actuals moviments democràtics tenen una actitud neutre davant d'Occident, a qui demanen que no els miri a tots com si fossin un grapat de terroristes o unes societats incapacitades per a la democràcia, és a dir, hi ha un rebuig a les dictadures (siguin generals o reis absolutistes). La joventut que protagonitza les revoltes té una quarta característica, la d'una major acceptació de la igualtat de sexes. Tots hem vist a les imatges d'aquestes últimes setmanes la presència i la participació de les dones en els moviments populars. En el cas de Tunísia, l'Estat àrab més secularitzat, la seva presencia va ser notòria.

La cinquena característica és l'emergència de les noves classes mitges, empobrides en molt casos degut a l'aplicació de polítiques liberals a partir de la dècada dels 70 que han creat noves capes socials ben educades però sense recursos, sense treball. La corrupció de les dictadures ha frenat el desenvolupament econòmic en els estats on la modernització ha estat més dinàmica, com en el cas de Tunísia. Aquestes noves classes no estan connectades amb l'islamisme fonamentalista, volen pau i prosperitat i el respecte de les lleis i rebutgen els dirigents i les màfies que controlen l'aparell polític i econòmic de l'Estat. En sumar-se a les revoltes han donat gruix i força als moviments democràtics.
Ha sorgit un nou panarabisme que, a diferencia del passat, no és anti-israelià
Internet i justícia social
La manca de lideratges polítics és la sisena característica. Les oposicions als règims dictatorials han estat reprimides, exiliades o "comprades". Aquesta absència de líders ha fet impossible deturar els moviments democràtics però els converteix en imprevisibles. La setena característica és el recurs massiu a les noves tecnologies de la comunicació. Internet, Facebook, Twitter, els telèfons mòbils, han estat instruments que han fet possible les manifestacions del jovent, la seva coordinació, desafiar el poder, que semblava intocable, d'uns règims que controlen premsa, radio i televisió. Permeten connectar amb la resta del món, trencar el monopoli informatiu de les dictadures, sensibilitzar el món occidental sobre el que està passant.

La vuitena característica és el sorgiment de un nou panarabisme que, a diferencia del passat, no és anti-israelià, ni antidemocràtic ni antiimperialista ni tercermundista. Aquests moviments democràtics volen que es faci justícia al poble palestí però no a través de la guerra. I la novena característica és la reivindicació de justícia social, la demanda de pa i productes de primera necessitat a preus raonables. Són revoltes en que se sumen les reivindicacions econòmiques amb les polítiques (pa i democràcia). Sense les reinvindacions de caràcter polític haurien estat simples "revoltes del pa".

Les demandes populars de democràcia suposen la fi del cicle expansiu de l'islamisme radical i el rebuig massiu de les dictadures militars i monarquies absolutistes. Occident, més que mai, ha perdut el monopoli de la democràcia, una aspiració que una vegada més es demostra que és universal. Els dirigents polítics del món occidental tenen l'obligació de deixar de donar suport als règims despòtics i de prestar ajut als moviments democràtics que lluiten per la llibertat i la dignitat de les persones i els pobles.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat