Si observem com han transcorregut políticament els segles XIX i XX veiem que la violència i les guerres han estat el pas previ a una certa pau i a una certa aplicació de la democràcia a Europa.
I s'ha entès la democràcia com la fi de les guerres, acceptant, això no obstant, els resultats de les mateixes. La caiguda del mur i la unitat alemanya, posem per cas, ha estat un exemple de com es pot restablir l'acceptació de la voluntat de la ciutadania.
Seria d'esperar que el segle XXI, per tal d'avançar en la concepció de la convivència pacífica i de l'autèntica democràcia, especialment a Europa i al món occidental, es donés l'exemple d'una millora en el tractament i l'acceptació de la voluntat dels ciutadans lliurement expressada sense esperar que hagi estat condicionada per les guerres i la violència.
Després del llarg període franquista a Catalunya estem encara en aquesta situació. I seguint el millor símptoma del que hauria de ser l'avenç democràtic del segle XXI, estem intentant que els canvis en l'estructura del poder polític siguin el resultat de la voluntat de la ciutadania lliurement i pacíficament expressada.
És fonamental i prioritari decidir clarament el marc institucional que volem per Catalunya"
Que s'hagin posat dificultats i prohibicions a la consulta del 9 de novembre, tenint en compte que ja era una alternativa forçada a un referèndum per a l'autodeterminació, que es posin entrebancs a unes eleccions plebiscitàries pel mes de setembre, que en realitat ja han estat forçades per no poder convocar l'esmentat referèndum, demostra, una vegada mes, que estem en un sistema poc democràtic i que es fan servir les lleis, d'altra banda aprovades i interpretades de manera poc exemplar, per impedir que el poble pugui expressar lliurement la seva voluntat política.
Això ha d'unir totes les forces polítiques catalanes autènticament democràtiques cap a una unitat en defensa dels valors propis d'una societat lliure i capaç de construir una convivència pacífica i pròpia del model que cal promoure per al segle XXI.
No podem caure en la disputa sobre les mesures polítiques concretes que cada partit proposa per atendre els problemes socials de la ciutadania. Ja sabem que són molt importants però ara és fonamental i prioritari decidir clarament el marc institucional que volem per Catalunya, i no podem deixar passar les eleccions del 27 de setembre sense presentar clarament la voluntat dels ciutadans de Catalunya en aquest aspecte.