Com ja s'ha dit moltes vegades el respecte a les lleis depèn del procés que s'ha seguit per elaborar-les i aprovar-les. El franquisme també dictaminava lleis i les que actualment són vigents a Catalunya s'han redactat i
aprovat en condicions massa sovint poc respectuoses amb la voluntat de la ciutadania catalana expressada democràticament.
Això ja s'ha dit i repetit prou però encara avui cal recordar-ho perquè el procés actual pot esdevenir una repetició històrica de les relacions entre Catalunya i l'Estat Espanyol des de fa tres-cents anys. En el nostre país les diferències de suport polític no només s'expresen en el comportament electoral a través de la votació dels diferents partits polítics sinó també a través de la mobilització popular organitzada mitjançant la societat civil catalana.
Cal reactivar i animar la ciutadania a expressar i mantenir la seva voluntat sobre el futur del país"
En el el llibre "RAÓ DE CATALUNYA", i en el capítol titulat "Identitat catalana i mobilització ciutadana des de la fi del franquisme", redactat per Josep Fontana, ho expressa d'aquesta manera: "El 2010 s'inicia una època en que la resposta ciutadana a la política centralista sorgí en forma de protestes espontànies contra una mena d'agressions a l'autonomia davant de les quals els polítics s'havien mostrat impotents. Aquestes protestes van agafar unes dimensions que superaven de llarg la capacitat de convocatòria dels partits. La primera gran ocasió la va donar la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut del 2006: el 10 de juliol de 2010 més d'un milió de persones van sortir al carrer a Barcelona, convocades pels partits de centre i d'esquerra, pels sindicats i per sis-centes entitats ciutadanes, en una manifestació que tenia com a lema, a proposta d'Omnium Cultural: "Som una nació. Nosaltres decidim".
Les dificultats posades pel govern espanyol i la mentalitat dels diferents partits polítics espanyols continua essent la resposta negativa a un diàleg que permetria iniciar el procés d'acceptació de la voluntat expressada democràticament pel poble de Catalunya i, en canvi, l'excusa permanent continua essent el respecte a la llei i d'una manera especial la de la Constitució del 1978, silenciant, com ja s'ha repetit diverses vegades, el clima polític en que es va redactar i aprovar, amb l'ombra del franquisme present i la possible intervenció de l'exercit com a marc que va influir en la seva redacció i aprovació.
Estem en uns moments que després de tant de temps reclamant un procediment democràtic que en aquest cas hauria de ser l'acceptació de la convocatòria d'un referèndum per a l'autodeterminació, la ciutadania pot començar a sentir-se cansada de tot aquest procés i caldrà mantenir la voluntat d'expressió democràtica de la ciutadania catalana.
El calendari dels diferents passos a fer, procurant mantenir la unitat entre partits, entitats i associacions que creuen en la democràcia a partir de la consulta al poble de Catalunya sobre el tipus d'institucionalització que el nostre país necessita, cal reactivar i animar la ciutadania a expressar i mantenir la seva voluntat sobre el futur del país.
Jordi Porta