El debat sobre la continuació de les obres del temple de la Sagrada Família té més de quaranta anys i semblen ignorar-ho els que ara pretenen que es posi en qüestió l'acabament del temple. Per qüestions de relació personal i per altres temes
jo vaig viure personalment la controvèrsia entre els que eren partidaris de deixar el temple tal com el va deixar l'Antoni Gaudí amb les quatre torres del naixement i amb la profunditat de la cripta i la sagristia i els que creien que Gaudí havia deixat prou referències concretes com per portar a terme l'acabament del temple encara que ell no hi fos.
Entre els detractors que jo coneixia hi havia arquitectes de prestigi com Josep Martorell i Oriol Bohigas que opinaven que Gaudí improvisava les seves obres sobre la marxa i que una obra com la Sagrada Família calia mantenir-la com ell la va deixar en vida, cas contrari es farien disbarats. Les escultures que va fer Josep Maria Subirachs en les torres de la façana de la Passió va acabar d'alimentar el debat sobre la continuació de l'obra de la Sagrada Familia.
El que creia que es podia i calia continuar l'obra de Gaudí era també un arquitecte conegut, en Jordi Bonet, que va dirigir la continuació de les obres durant una colla d'anys i que considerava que hi havia suficient informació del projecte, tal com el va pensar Gaudí, com per no deixar l'obra només començada.
Durant aquests anys han anat continuant les obres i s'ha convertit en un punt de referència del turisme a la ciutat de Barcelona i manté la idea original en el sentit que: és un temple expiatori amb la qual cosa no pot rebre subvencions i només pot continuar les obres amb els donatius voluntaris de particulars.
Que a aquestes alçades un regidor municipal surti dient que "La Sagrada Família és una mona de Pasqua gegant" demostra el nivell que tenen alguns dels nostre prohoms.
Jordi Porta