Tanmateix, Duart ja ha començat a entendre que tocar una empresa que funciona com la CCMA és una greu imprudència i més si això pot desestabilitzar la institució en uns moments d'èxits com els que viu amb els lideratges TV3 i Catalunya Ràdio.

Brauli Duart és coneixedor de la CCMA i, tot i la seva fidelitat a Homs, el nou director ja ha començat a dubtar... Els primers temptejos que Duart ha fet amb periodistes de TV3 propers a CiU li han sortit malament i Ramon Rovira li ha dit que no vol fer-se càrrec de la direcció de la cadena, ja que de cap de les maneres vol transformar-se en el sicari de les retallades que vol aplicar l'entorn de Presidència a TV3.
CiU pateix un problema històric: no ha sabut mai guanyar-se el món periodístic
Rovira, que viu molt confortablement al Banc de Sabadell, ha cregut convenient no ser el punt de mira no sols de l'oposició política sinó d'una bona part de CiU, del president Pujol i de la societat civil. Sap que la substitució de Mònica Terribas no s'entén si no és per una revenja política o per assignatures pendents del passat del propi president Artur Mas, que alguns qualifiquen, en privat, de venjatiu.

La substitució de Mònica Terribas es farà obrint una ferida a la Corporació i crearà una crisi entre els professionals que fan possible un projecte engrescador i líder. Ara, amb Homs entossudit amb la substitució de Mònica Terribas i la negativa de Rovira, la gran preocupació és trobar una nova proposta per posar sobre la taula.

Quina persona pensen posar al capdavant de la Corpo els sectors que han propiciat una secretaria de comunicació del Govern propera al PP i un cap d'informatius de COMRàdio procedent dels sectors més ultradretans dels mitjans de comunicació?
La substitució de Terribas significa la consolidació d'unes maneres de fer que pensàvem superades
CiU ha patit de sempre ─i pateix─ un problema històric: no ha sabut mai guanyar-se ni el món intel·lectual ni el periodístic. I també ha maltractat els pocs professionals de CiU. Ara cal, doncs, una reacció per impedir que continui la cadena de despropòsits en el camp de la comunicació pública.

La federació no s'ha adonat, encara, que la substitució de Terribas no és únicament el canvi d'una persona que dirigeix amb encert, professionalitat i pluralitat la televisió nacional de Cataluya, sinó que suposa un autèntic enfrontament amb tots aquells qui en els últims anys han construit, amb moltes dificultats, l'encara feble espai de comunicació català.

Hi ha doncs una gran crispació i preocupació entre els professionals de la Corporació, no tant per la persona de Mònica Terribas, que de ben segur tindria un brillant futur a TV3, a l'universitat o a la política... sinó perquè significaria la consolidació d'unes maneres de fer que pensàvem superades.