
El president del BCE, Mario Draghi, va presentar djous passat a Frankfurt el nou bitllet de 5 euros. La novetat és que forma part d'una sèrie anomenada Europa i que els tindrem en circulació a principis de maig.
Els nous bitllets tenen diversos objectius, els més rellevants dels quals són incloure els nous països membres i millorar la seva seguretat. 332 milions de ciutadans europeus de 17 Estats membres de la UE (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Holanda i Portugal) tenen en circulació bitllets a tot el món d'aproximadament el mateix valor que els bitllets existents en dòlars nord-americans.
Les noves incorporacions de països al si de la Unió han estat acompanyades de novetats en els bitllets. D'una banda, les novetats afecten la millora en la seva seguretat. Els preparatius de la nova sèrie van començar ja amb la introducció de la primera. Els bitllets i les monedes d'euro van entrar en circulació als dotze Estats membres de la UE el gener del 2002, tot i que la planificació i preparatius per a la seva introducció havia començat a principis dels noranta. Això ens diu molt del temps i dels recursos que són necessaris per desenvolupar nous bitllets segurs per a Europa: una dècada.
Europa és un ens que es modula amb el pas del temps; no és immutable, i els bitllets que expedeix en són una mostra"
Una altra novetat és la incorporació de l'alfabet ciríl·lic, un alfabet que es va convertir en el tercer oficial de la UE, juntament amb el llatí i el grec, després de l'adhesió de Bulgària l'1 de gener del 2007.
El fet que els bitllets canviïn és una mostra que la realitat canvia. Europa és un ens que es modula amb el pas del temps; no és una realitat immutable, i els bitllets que expedeix en són una mostra. Segons els precedents, n'haurem d'esperar una nova edició l'any 2022. L'Europa de llavors serà una nova Europa, amb nous països al mapa, com Catalunya, i les sigles del BCE dels bitllets es recolliran en noves variants lingüístiques, com la catalana.