Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 23 de de març del 2011 | 15:40
Opinió · Política
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats

No discutim sobre les anècdotes

La primera volta de les cantonals franceses reafirma aquella idea que entre la còpia i l'original, els electors acaben preferint sempre l'original.

Almenys aquesta és la lectura que podem fer dels bons resultats del Front Nacional i el mediocre resultat del partit de Sarkozy del passat diumenge. Tota la gesticulació del govern francès en relació a la qüestió de la identitat i la immigració, la prohibició del vel i la burca, la vinculació entre inseguretat i immigració ha  acabat donant legitimitat a les opcions més extremistes i radicals. Entre d'altres raons perquè la gesticulació de Sarkozy no resol cap dels problemes reals de la gent vinculats a la immigració.

Europa porta ja una temporada llarga en el tractament polític de la immigració bastant despistada. El moviment ha estat pendular. Hem passat en molt poc temps de l'exaltació banal de la diversitat i el paternalisme social a la legitimació de les pors i les desconfiances cap les transformacions de fons que suposen les migracions arribades d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

No hi ha retorn possible al passat en exclusiu blanc,cristià i monolingüe de la pràctica totalitat de les antigues  societats europees. Són i seran les nostres societats més plurals i diverses. En els colors de la gent, en les creences de les persones i en les llengües que es parlen a casa i al carrer. El desafiament que tenim per endavant té a veure amb el fet de viure junts: quines són les normes i les regles que articulen la convivència, quins són els valors fonamentals que compartim, com resolem els conflictes que es deriven de la convivència entre gent d'orígens diferents, com anem construint un nosaltres que ens inclogui a tots, com lluitem contra la pobresa i la marginació que assota als més febles i als perdedors, com fem front a la inseguretat als barris i, en darrera instància, com fem possible el vell  somni de considerar totes les persones iguals en dignitat des del moment del seu naixement en una societat determinada i en un temps històric concret.

I és clar, a Catalunya dediquem els nostres esforços a allò que és realment rellevant en la gestió de la immigració. Si us plau, no acabem en el parany de discutir sobre la prohibició de la burca, que és l'anècdota que ens distreu dels problemes de fons que tenim i que són els mateixos que la resta de les societats europees.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Campuzano
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats
Opinió · Política catalana
Catalunya, nació d'immigants
Opinió · Política
Quins partits per al segle XXI?
Opinió · Política catalana
Unitat
Opinió · Política
L'àrea metropolitana, assignatura pendent
Opinió · Política
La independència serà social o no serà
Opinió · Política
Raons per a un Estat propi
Opinió · Política
L'ètica de la responsabilitat
Indica publicitat