Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de de juliol del 2014 | 19:12
Opinió
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Nous temps, noves dictadures

D'un temps ençà ha esdevingut una mena de convenció social afirmar que hi ha massa polítics. Sense ànim de polemitzar, jo diria el contrari. Falten polítics i sobren tècnics i eslògans fugissers.

Si existissin en la pràctica polítics que lluitessin per dur a la pràctica els seus pressupòsits ideològics, una inflació diríem d'ideologies, potser sí. Però a l'actualitat, amb honorables excepcions, els polítics són gestors que han fet oposicions dins el partit per assolir determinats privilegis.

Ara bé, en realitat la política no deixa de ser la voluntat de dur a la pràctica un projecte. En el cas de les democràcies aquest projecte, quan el partit que l'abandera guanya una contesa electoral, és, o hauria de ser, un contracte amb els ciutadans per construir la societat en base als punts del programa ofert durant la campanya. Aquesta definició teòrica del rol de la política, ergo dels polítics, honora aquesta professió i ret un benefici al conjunt dels ciutadans, a més d'enfortir-ne la vinculació gràcies a la coherència entre el discurs i la praxis.

Malauradament, com diu Luciano Canfora, actualment els ciutadans europeus estem segrestats per les polítiques "tècniques" de troiques que ningú no ha escollit, però que actuen, pel bé de tots, en nom de la democràcia. Així, a Europa si més no, els ciutadans ens hem vist desposseïts de política, i hem caigut a les urpes dels tècnics emmascarats, de vegades amb poca traça, rere una imatge i unes afirmacions que ens pretenen situar davant la nostra ineptitud i la necessitat de la seva tutela.
Necessitem polítics que no emmotllin el seu discurs a les circumstàncies, sinó que les modifiquin des del discurs i l'acció"
Les imatges no són només visuals, com tampoc els eslògans no són únicament paraules. De vegades aquesta imatge és la fórmula repetida fins la nàusea del possibilisme i la llei dels mercats, amb tres personatges vestits de negre que baixen d'un avió. I sovint els missatges apel·len a pors o il·lusions de difícil verbalització.

En realitat, semblaria que només les opcions dretanes elaboren un discurs ideològic que implementen a la societat quan governen. La socialdemocràcia no acaba de decidir el rumb, i dubta, sovint, entre encomanar-se als savis de Brussel·les o fer una política d'oposició basada en el negacionisme, però sense aportar una idea innovadora de com redistribuir els recursos, per tal de trencar amb el procés imparable de creixement de la desigualtat social a què assistim.

La socialdemocràcia observa, esparverada, el resultat de les polítiques feudalitzants de la dreta, però la seva reacció no és la construcció de discurs, sinó, com a molt, aigualir la radicalitat de les polítiques de dreta. Difícil objectiu. La dreta i els mercats han conquerit la Unió Europea i els seus mecanismes econòmics, i han establert un nou model de dictadura, en el què les opcions conservadores es troben còmodes perquè, finalment, no deixa de ser el model que propugnaven des dels seus think tanks.

Necessitem polítics des de l'esquerra que no emmotllin el seu discurs a les circumstàncies, sinó que modifiquin les circumstàncies des del discurs i l'acció. Aconseguir la independència és un primer pas, imprescindible. Perquè sí, perquè volem. Però, alhora, per què generarà un espai on fer foc nou.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Indica publicitat