Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 29 de d'octubre del 2013 | 16:19
Opinió
Vicenç Villatoro
Periodista i escriptor

Estratègies

Se'ns critica sovint als catalans un defecte greu: expliquem les nostres estratègies. Ensenyem les cartes a mitja partida. Anunciem quin és el full de ruta abans fins i tot d'aplicar-lo. I això és un problema: ens veuen a venir. Però no som els únics.

El nacionalisme espanyol, l'Estat, que és una cosa que va més enllà de governs i que abraça partits, institucions, eines d'Estat, empresaris, periodistes, opinadors, va descobrir també la seva estratègia davant del sobiranisme català, per boca del seu màxim representant, José María Aznar: abans que no es divideixi Espanya, es dividirà (dividirem) Catalunya. I és una estratègia que té exitosos precedents. La Mancomunitat i la Generalitat republicana van ser vençudes en part amb aquesta estratègia. I té també molt inquietants ressons balcànics.

Què vol dir això, en termes per exemple de relat davant del món? Vol dir que l'Estat mai no acceptarà un plantejament de xoc entre Espanya i Catalunya. Espanya no surt a la seva pel·lícula. Espanya és el que és, el que vol ser i el que ha de ser, i si les terceres vies catalanes passen perquè això canviï, no tenen ni un mil·límetre de recorregut. No hi ha per a ells ha contenciós entre Catalunya i Espanya.
La tècnica és sempre la mateixa, des de Lerroux fins a Aznar: tapar el conflicte entre Catalunya i Espanya amb un conflicte, el que sigui, entre catalans"
Hi ha contenciós –en el seu relat-- entre uns catalans i uns altres catalans. Per la bandera, per la cartera, per l'origen, per la classe social. De vegades amb un llenguatge explícitament reaccionari. De vegades, amb un populisme esquerranós. Però mai l'Estat no es proclama una part del conflicte, sinó el seu àrbitre: elqui actuarà a Catalunya per evitar que els catalans dolents s'imposin als catalans bons, en aquest conflicte catalano-català.

La setmana vinent, Albert Balcells presenta la seva biografia de Puig i Cadalfalch. Llegim-ne com va acabar el moviment per a l'autonomia que ell va encapçalar, que tantes semblances de llenguatge té amb el sobiranisme actual. Tensió social ascendent a Catalunya, enfrontament social, fins que apareix al final Primo de Rivera que –amb aplaudiments catalans-- apaga el conflicte social per la força, garanteix l'ordre trencat i, de pas, s'endu per davant el mínim autogovern dels catalans i el mínim respecte a la seva personalitat cultural.

Els anys trenta van passar moltes més coses, és clar, però també aquesta. La tècnica és sempre la mateixa, des de Lerroux fins a Aznar: tapar el conflicte entre Catalunya i Espanya amb un conflicte, el que sigui, entre catalans. Un conflicte de base real, en tots els casos. Però un conflicte, també en tots els casos, multplicat, aprofitat i alimentat per l'Estat. No diran mai que es barallen amb nosaltres. Diran que intervenen per evitar que nosaltres ens barallem. I faran la seva. Si badem.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro
Periodista i escriptor
Opinió ·
Ni decebre ni malbaratar
Opinió ·
Concentrar el vot independentista
Opinió · País Valencià
Les claus del 'sorpasso'
Opinió ·
Trencar l'espai
Opinió ·
Tertúlies d'importació
Opinió ·
La cacera
Opinió ·
Soria i una idea de l'Estat
Indica publicitat