Un dia vaig sentir explicar a Jordi Pujol l'anècdota següent: el president d'una comunitat autònoma havia passat unes vacances a la Costa Brava i li va comentar que un vespre s'havia trobat un control policial en una carretera (hi havia hagut un atemptat d'ETA). "Els Mossos ─va explicar a Pujol─ em van demanar la documentació amb molta correcció, però he d'admetre que el fet que es tractés d'un cos policial català em va incomodar".
L'anècdota em va venir al cap quan vaig sentir que la vicepresidenta espanyola deia que l'Estat ha recorregut l'"euro per recepta" per preservar la igualtat dels espanyols. La més mínima diferència els incomoda. No suporten que a Sabadell es pagui una taxa per les receptes i a Cuenca no.
Si a Espanya les lleis han de ser iguals per a tothom, quin sentit té mantenir disset parlaments autònoms?"
Que l'euro per recepta es pugui considerar inconstitucional demostra que el nou Estatut va ser una presa de pèl. No havia de dotar Catalunya d'una autonomia mai no vista? Jo al·lucino quan veig que als Estats Units, coincidint amb les eleccions presidencials, Califòrnia convoca un referèndum sobre la pena de mort (i Puerto Rico sobre la independència, i altres estats sobre la legalització de la marihuana, els matrimonis gais, etc.), o quan llegeixo que Nova York ha endurit la normativa sobre l'ús d'armes. Us imagineu la Generalitat convocant un referèndum sobre la pena de mort o legislant sobre la tinença d'armes? A Sor Vice els ulls li sortirien definitivament de les òrbites!
Si a Espanya les lleis han de ser iguals per a tothom, quin sentit té mantenir disset parlaments autònoms? Cap: els parlaments autònoms no poden legislar; les lleis que aproven es limiten a reproduir la legislació bàsica estatal. M'estranya que encara no els hagin declarat inconstitucionals.
