Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de de juny del 2007 | 17:49
Notícia · Política

Pueyo emfatitza la vessant social de la normalització lingüística, entesa com una mesura per igualar els drets de tothom

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Miquel Pueyo, veu essencial  que la política lingüística "ha d'ésser plantejada i interpretada com una política social que té com a objectius l'equitat i la justícia, que expressa el compromís de reduir els desequilibris en l'exercici dels drets, i que ha de tendir a garantir a tots els ciutadans una igualtat d'oportunitats efectiva i un augment del seu benestar". Així ho va expressar dimarts en una conferència pronunciada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, en què també hi va revelar el número de parlants que té el català arreu dels Països Catalans, segons les estimacions de les darreres enquestes: 9.118.882.
Assumint la necessitat de replantejar la política lingüística com una política de caràcter social, demana als principals agents socials que signin un gran acord nacional per les habilitats lingüístiques a Catalunya, que hauria d'implicar sindicats i organitzacions empresarials, entitats, col·lectius, agents socials... Pueyo suggereix dotze punts com a principi negociador per arribar a aquest gran acord que buscaria un nou consens sobre la política lingüística que s'ha d'implementar a Catalunya. Els dotze punts de Pueyo recalquen l'oficialitat del català i del castellà, atribuint al primer la categoria de "llengua pròpia" i, al segon, la categoria d'"element estructural de la societat catalana". També subratllen la necessitat que l'escola formi ciutadans plenament competents en les dues llengües, especialment quan es tracta de la nova immigració, entenent que aquest és un camp de batalla clau contra l'exclusió. El nou consens lingüístic, segons Pueyo, també hauria de "superar definitivament la desfasada distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants, categories que no tenen valor sociològic real". Pueyo també avisa que el català és "la major anomalia lingüística d'Europa", però que, lluny d'esdevenir el cap de sardina de les llengües minoritzades, el català ha d'apostar per  identificar-se i cooperar amb "entitats polítiques no independents que tenen una llengua pròpia i oficial robusta", com el Québec o Flandes, i amb Estats "que comparteixen amb nosaltres les dificultats de fer viables llengües amb una demografia mitjana", com seria el cas de Dinamarca, Holanda, les repúbliques bàltiques o, fins i tot, Luxemburg.

El secretari de Política Lingüística veu necessari que l'administració intervingui en la societat per corregir-ne els mecanismes que afavoreixen la llengua majoritària: "Ordenar l'ús de les llengües en l'espai públic és una condició necessària perquè els ciutadans puguin exercir la seva opció lingüística de forma realment lliure. Altrament, la llibertat de les organitzacions, dels funcionaris i dels professionals podria arribar a anul·lar, paradoxalment, la llibertat dels ciutadans al servei dels quals treballen".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat