Barcelona · Toni Aira és periodista i professor de Comunicació Política a la UOC. El passat 20 d'octubre va presentar, a un Palau Robert ple a vessar, la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Política (SCCIEP), associació que ell mateix presideix. Amb el seu últim llibre "Això no és Amèrica" acabat de sortir del forn, Aira ens parla d'allò que espera d'una campanya electoral catalana que pronostica dramàtica.

Per què l'SCCIEP?
Perque existeix un camp professional que envolta la política i que, al contrari del que passa als països anglosaxons o als Estats Units, a Catalunya no és conegut. Volem fer-lo visible, valorar-lo i donar un servei a la societat, alhora que fem de nexe entre un entorn professional de la comunicació política que prové de molts àmbits diferents com ara el periodisme, la publicitat, l'advocacia i les ciències polítiques.

No pretenem fer política, pretenem descodificar la política des d'un punt de vista comunicatiu

Quin servei pot oferir a la societat?
Sense anar més lluny ara estem preparant un curset sobre lectura i interpretació d'enquestes on es donaran unes claus interpretatives sobre què és important en aquestes enquestes, ja que moltes vegades els polítics les passen als periodistes amb el titular ja fet i els colen molts gols. Evidentment això és un servei als periodistes, però també a aquells qui rebran aquesta informació. A més, també farem presentacions de llibres, conferències i cursos específics sobre determinades feines que a vegades no tenen cabuda als estudis.

Quan neix la idea de crear l'SCCIEP?
Neix des de diversos orígens a la vegada. Neix de la consciència que existeix un públic interessat en la comunicació política però que no està ben comunicat. A través d'Internet hem conegut molta gent interessada en el tema i que ens ha fet notar que calia trobar un espai per fer xarxa.

La gent comença a demanar lideratges que els inspirin

Tenint en compte que la sensació general és de desafecció envers la política, esperàveu l'èxit que veu tenir el dia de la presentació?
L'SCCIEP és una associació que entenem que no és de masses, però busquem que sigui identificada per una massa de gent interessada en descodificar la política. Crec molt en la microsegmentació, en trobar el teu públic concret i centrar-te en ell, i crec que el nostre públic és molt palpable i que les xarxes socials ens han ajudat molt a focalitzar-lo.

Com es fuig de l'ombra partidista que envolta les fundacions?
A l'acte de fundació ja vam donar la idea de què seguirem a tots els partits, que comptarem amb gent de tot l'espectre i que esperem que tots en siguin còmplices. Aquell dia no vam tenir cap problema en aconseguir que vinguessin els speech-writters de tots els partits. No pretenem fer política, pretenem descodificar la política des d'un punt de vista comunicatiu.

Hi ha consultors polítics que, quan veuen que una fórmula funciona, s'ho prenen com una vareta màgica

Com es canvia el discurs imperant de desafecció política?
Amb l'ajuda dels mitjans de comunicació però, sobretot, tal com ens ha demostrat Obama: amb un retorn al lideratge moral. La gent comença a demanar lideratges que els inspirin. Vindrà una generació de líders 2.0 que ajudarà a transmetre uns valors i a focalitzar-los en uns públics que poden ser molt amplis.

Aquests lideratges poden arribar de gent que ja és a la primera línia política o, al contrari, vindran necessariament de persones que encara estan per arribar?
El cas és que la nostra societat prioritza el valor de la joventut per sobre de la veterania però, com en tot, la política pot tenir excepcions. Jo crec que el secret no és tant que aquesta nova generació prengui el lideratge -perquè potser no li pertoca-, sinó que hi hagi una generació, la que ara te accés al poder, que sigui capaç de descodificar bé les necessitats actuals.

Ser massa presoners del màrqueting polític acaba fent-lo inefectiu


La importància del missatge per sobre de les accions no acaba frivolitzant una mica la política?
Si, i l'acaba mediocritzant perquè al final sembla que tots els polítics caiguin en els mateixos tòpics. Hi ha consultors polítics que, quan veuen que una fórmula funciona, s'ho prenen com una vareta màgica. Al llibre Això no és Amèrica ho comento. No podem ser tots Obama. Si tots diuen el mateix, sobresaturen la població i aquesta desconnecta. Entre l'opció de destacar en positiu i la de no pifiar-la, el manual del candidat diu que és millor no pifiar-la. Ser massa presoners del màrqueting polític acaba fent-lo inefectiu.

Que n'esperes de la propera campanya electoral catalana?
Crec que a nivell català aquesta campanya marcarà un abans i després molt important. Hi ha molts actors nous amb ganes de fer coses diferents de com es feien abans. La propera serà la campanya del tot o res. Tots els partits s'hi juguen molt. Pot ser una campanya especialment dramàtica i divertida perque, quan tu poses algú davant del precipici, les reaccions que aquest pot tenir poden ser molt contundents. Pot passar de tot.

Crec que a nivell català la propera campanya marcarà un abans i després molt important

Tant s'hi juguen com per creure que són davant del precipici?
Si. Mas és molt conscient que en aquesta campanya s'hi juga el tot o res i que si CiU no torna a la Generalitat entrarà en una desorientació i una catarsi absoluta. Montilla sap que pot quedar políticament molt tocat si passa fugaçment per la Generalitat, Esquerra s'enfronta a enquestes molt adverses i ICV corre el risc de quedar-se sense discurs si fracassa la seva aposta pel govern d'esquerres. I després hi ha dos petites figures, que són les de Reagrupament i la de Ciutadans, que oscil·len entre aparèixer o desaparèixer de l'arc parlamentari català.

Creu que Reagrupament pot acabar entrant al Parlament?
Reagrupament es disputa l'espai electoral en un moment molt complicat per ERC. Si aconsegueixen que l'electorat independentista, que està molt cremat i té ganes de fer coses, consideri que Reagrupament pot ser una cosa seriosa poden entrar amb certa presència al Parlament.

Per Reagrupament, Laporta pot ser la diferència entre treure molt bona representació parlamentària o no treure'n

Amb Joan Laporta al capdavant?
Crec que Joan Laporta és una bona aposta per qualsevol partit català. Ho és perque genera una expectació mediàtica que no té cap líder català actualment. Políticament és un actiu molt bo, però també cal tenir en compte els tempos' i el problema de com encaixar la seva sortida del Barça i la seva entrada en la cursa electoral. Per Reagrupament pot ser la diferència entre treure molt bona representació parlamentària o no treure'n. Tot i això Carretero ha jugat molt bé les cartes, ja que acabi formant part del seu projecte o no, Reagrupament se n'ha beneficiat un munt de la imatge de Laporta.

Pot ser una campanya més bruta del que estem acostumats?
No n'estic segur. Està sent una precampanya més bruta del que estem acostumats, però no sé si podran aguantar gaire temps aquesta actitud. Les eleccions, en principi, són al novembre, i dubto que siguin sostenibles aquests nivells d'acritud. No crec que la propera sigui la campanya més bruta, sinó la més dramàtica.