Barcelona · Ricard Zapata és director del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM) de la Universitat Pompeu Fabra i del màster universitari en Gestió de la Immigració. Una veu autoritzada, per tant, per parlar de la polèmica que ha despertat la voluntat de l'Ajuntament de Vic en proposar aquest no empadronar els immigrants en situació irregular. Zapata creu que és hora de fer un debat seriós sobre la gestió de la immigració, i critica els discursos polítics antimmigració basats en mentides.

Creu que s'ha d'empadronar els immigrants sense papers?
Hem d'aprofitar que la nostra legislació permet fer coses que altres legislacions no permeten. I ho hem d'aprofitar per demostrar que es pot vincular la gestió de la immigració amb una dimensió humana. Tot i això, estic d'acord amb que la resta d'administracions s'hi impliquin perquè el cost no recaigui exclusivament en els ajuntaments.

Un ajuntament necessita saber quanta gent té per a poder gestionar les necessitats dels seus habitants

Però hi ha qui veu contradictori que la llei d'estrangeria obligui a expulsar els immigrants il·legals, i en canvi els ajuntaments estiguin obligats a empadronar-los...
s una contradicció real. Però entrant ja en un tema jurídic que potser no em pertoca, la llei de règim local ha de prevaldre. Hem de deixar que el règim local tingui els seus espais d'autonomia, i l'empadronament és un d'ells. Un ajuntament necessita saber quanta gent té per a poder gestionar adequadament les necessitats dels seus habitants.

Vic ha fet aflorar un debat que sempre sembla adormit, ¿què cal per afrontar-lo amb seriositat?
Vic és un debat idoni en aquest moment perquè no hi ha cap conflicte fort des del punt de vista de la immigració. s un bon moment per fer-lo i, a més, és un debat que se centra en la gestió i no incorpora la dimensió de identitat, i això és molt bo. Es parla des d'una dimensió pràctica i humana. Aquest és un debat necessari que reforçaria encara més la gestió de la immigració, però s'ha de fer en termes de gestió, de conèixer quins instruments necessiten les nostres administracions. El resultat d'aquest debat seria negatiu si s'instrumentalitza per part dels partits polítics.

El de Vic és un debat necessari però s'ha de fer en termes de gestió

Tem l'aparició de discursos contraris a la immigració durant la pròxima campanya electoral?
Benvingut sigui que els partits polítics comencin a pronunciar-se sobre el tema. La diferència de punts de vista no implica racisme, és normal. El cas de Vic seria racista si privilegiés una mena d'irregulars per sobre d'altres. Hem de procurar que el debat no entri en aquest camp. El gran problema és el discurs polític antimmigració basat en arguments falsos, com per exemple els que fa servir Plataforma per Catalunya. La mentida dins del discurs polític és un greu problema.

Malgrat el debat de Vic, a Catalunya la conflictivitat és baixa. A què es deu?
s veritat que a Catalunya hi ha hagut un increment molt gran de la població immigrant en molt poc temps, i malgrat això no han existit grans conflictes. Probablement no hi ha una única resposta i per saber-ho del cert hem d'explorar bé el model que tenim. Però crec que aquesta baixa conflictivitat està en corresponsabilitat amb la força que el món associatiu té a Catalunya. Associacions i ONG's ajuden molt els immigrants des del primer moment.

A partir d'ara poden haver-hi conflictes perquè el món local està cansat de gestionar en solitari

Ajuda també la implicació dels ajuntaments?
La presencia del món local com a gestor de la immigració és un tema cabdal. I jo introduiria, aquí, Vic com una ciutat modèlica en la gestió de la immigració, que està sent estudiada a molts llocs com a exemple de interculturalitat i de gestió que evita el conflicte. A partir d'ara poden haver-hi conflictes perquè el món local està cansat de gestionar en solitari. Hem de provocar un debat.

Els immigrants han de tenir dret de vot?
Veig més aspectes positius a què els immigrants tinguin dret de vot, que no pas a què no en tinguin. Una persona que disposa de permís de residència permanent i que porta més de cinc anys aquí ha d'adquirir el dret de vot a nivell autonòmic. No pot ser que hi hagi persones amb permís de residència permanent, que tenen fills que han nascut aquí i no tinguin el dret de decidir qui gestionarà l'educació dels seus fills.

Veig més aspectes positius a què els immigrants tinguin dret de vot, a que no en tinguin

Quin ha estat el principal error de l'Estat espanyol envers la immigració?
El Govern espanyol té un aspecte positiu i és que ha apostat per vincular immigració i drets humans. Ha demostrat que la gestió de la immigració no és incompatible amb els drets humans. En canvi, és un error greu l'aposta militant de vincular immigració amb el treball. Només legitimar la immigració en termes de treballadors ha estat un error. La immigració, a part de ser mà d'obra, té unes dimensions socials, culturals i polítiques.

Què en pensa de les propostes de fer carnets o exàmens als immigrants?
Jo estic en contra de tota obligatorietat que la nostra societat imposa a la persona que arriba. La dimensió de coneixement del nostre entorn es pot oferir com un servei, organitzant cursos i tallers, i per tant com una obligació de les nostres administracions, però en cap cas com una obligació de les persones nouvingudes. 

s un greu error l'aposta militant de vincular immigració amb el treball