Fins l'any passat les presidències semestrals del Consell de la UE tenien un procediment clar i definit. Ostentaven tot el protagonisme del Consell de la Unió Europea, però aquesta realitat va canviar l'1 de desembre de 2009, amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el qual, entre d'altres coses, aporta una reforma institucional.
Aquesta reforma suposa la creació de la Presidència del Consell per a dos anys i mig, renovable una vegada, la qual haurà de compartir protagonisme amb la Presidència semestral -ja existent- i també amb el President de la Comissió. s en aquesta nova realitat quan l'estat espanyol pren, l'1 de gener d'enguany, la Presidència semestral.
Així, aquesta vegada és la primera en què, amb tot el que això comporta de novetat i de consens, s'haurà de compartir protagonisme entre el nou càrrec de President del Consell, que ha recaigut en el belga Van Rompuy, i la Presidència de torn que, com sabem, aquest semestre, ostenta Rodríguez Zapatero. Amb tot, des del govern espanyol s'havien posat moltes esperances en la Presidència de torn, la qual s'havia preparat a consciència amb l'objectiu de rellançar el projecte europeu i, de passada, resituar l'estat i, concretament, Rodríguez Zapatero a una situació de lideratge internacional, que ajudi a apaivagar la mala imatge interior motivada per la crisi econòmica.
De fet, però, al moment en què ens torbem de meitat de la Presidència, les expectatives no s'han complert. Només cal recordar les dificultats que hi van haver perquè la comunitat europea -i sobretot alguns mitjans de comunicació- acceptés les propostes i objectius que el govern espanyol proposava per aquest semestre, les dificultats per fer forat amb les propostes econòmiques per sortir de la crisi i, finalment, la decepció que ha suposat que lacte emblemàtic de la Presidència de torn, la Cimera Estats Units-Unió Europea, es cancel·lés per la negativa d'Obama d'assistir-hi.
Tal com estan les coses, ens trobem a l'ecuador de la Presidència espanyola amb una sensació de manca d'expectatives, només pendents de que s'acabin de complir els objectius establerts, entre els que destaca la Cimera euromediterrània que està prevista pel proper mes de juny. Un fracàs, doncs, d'aquesta Cimera i més tenint en compte la capitalitat de Barcelona pel que fa a la Secretaria per la Unió per la Mediterrània, seria finalment un cop dur al balanç final de la Presidència de torn espanyola.
