Mentre els membres de la Comissió Europea, com el seu el President Sr. Durao Barroso a Londres o Vivian Reding a Barcelona, miraven d'intimidar escocesos i catalans amb l'exclusió de la Unió Europea si voten a favor de la separació, a la plaça de la independència de Kiev el filòsof francès Bernard-Henri Levi saludava amb un vibrant discurs als pobles d'Ucraïna alçats per mantenir la seva vocació europeista contra el govern titella de l'autocràcia russa.
Clamava Levi: "Vosaltres teniu, gent del poble de Maidan, un somni que us uneix, i el vostre somni és Europa. No l'Europa dels comptables, l'Europa dels valors. No l'Europa dels buròcrates, la Europa de l'esperit. No aquesta Europa cansada d'ella mateixa, que dubta de la seva vocació i del seu sentit, sinó una Europa ardent, fervent, heròica. És una altra emoció, per un europeu vingut de la Europa que dubta, de l'Europa que ja no sap ni qui és ni a on va, retrobar aquí aquesta flama." La determinació dels demòcrates ucraïnesos fins a la victòria ha fet palès que el Sr. Durao Barroso, el de la foto de les Açores de 2003 amb George Bush, José Maria Aznar i Tony Blair per anunciar la invasió de l'Irak, i la Sra Reding encarnen aquesta Europa capaç de matar el somni europeu per conservar l'status quo.
La Comissió Europea ha estat presidida per buròcrates i comptables des del final de la presidència de Jacques Delors (1985-1995) i han portat al trist estat de la Unió dels nostres dies. Delors va ser escollit per polítics amb la visió històrica de François Mitterrand i Helmut Kolh, que van ser capaços, per un costat, de resoldre de manera pacífica la dissolució de la URSS (1991) i la independència de desenes de nous estats, i, per l'altra, projectar el futur d'Europa amb la signatura del Tractat de Maastrich (1993). Els successors de Delors van ser personatges anodins que ningú recorda (Santer, Marin, Prodi) triats per dirigents estatals nefastos tipus Berlusconi, Blair, Sarkozi, Schröder o Aznar.
Aquesta mediocritat a les institucions europees i als Estats que les controlen han gestionat de la pitjor manera possible l'herència rebuda de Jacques Delors. En el període inicial d'eufòria de la introducció de l'euro va inflar bombolles financeres i immobiliàries a Irlanda, Grècia, Espanya, Xipre o Portugal. Quan va esclatar la crisi del 2007 van negar que la crisi de les hipoteques "subprime" nord-americanes afectés la zona euro. Tres anys després van haver de rescatar financerament els països perifèrics i van imposar-hi una política econòmica que ha estat pitjor que la malaltia; unes retallades que han castigat una població que no havia tingut cap participació en la seva gènesi, excepte la seva passivitat.
A Catalunya sabem qui som i sabem on anem. La nostra determinació forma part d'una nova concepció d'Europa i d'un nou projecte"
Els pobles d'Europa han de sortir de la seva hibernació perquè necessiten la flama "ardent, fervent, heròica" de la seva època fundacional i dels moments històrics com la caiguda del Mur de Berlin que evocava Bernard-Henri Levi des de Kiev. Europa ha de deixar de dubtar i ha de saber qui és i on va. Ha d'estar fermament convençuda que el seu model democràtic, d'Estat del Benestar, de cultures nacionals aferrades als valors cívics, de respecte al medi ambient és el futur de la Humanitat, com han defensat amb la pròpia vida un centenar d'ucraïnesos.
En canvi la globalització neoliberal, en la que els oligarques russos tenen una gran participació, no té recorregut perquè converteix la democràcia en una carcassa buida. Perquè està controlada per les elits propietàries dels grans conglomerats multimèdia que enalteixen la màxima de "divertim-nos fins a morir". Perquè exhaureix les matèries primeres del planeta i contamina la biosfera fins a fer-lo irrespirable. Perquè els centenars de bilions d'euros que acumulen en els seus fons d'inversió representen una inestabilitat estructural per a l'economia mundial, un ferment que provoca bombolles destinades a esclatar arreu del planeta, generant la desolació de milions d'éssers humans.
Europa és molt més que uns Tractats diplomàtics i molt més que un lliure mercat: és convicció i emoció democràtica"
Alguns pobles d'Europa ja han despertat, entre ells el català. La mobilització de milions de catalans en els darrers anys reclamant el seu dret a decidir sobre la seva independència encapçala aquest desvetllament europeu. No l'aturaran ni els buròcrates, ni els comptables. Al contrari els pobles que s'alcen, com Escòcia, com Ucraïna, com Catalunya sabem qui som i sabem on anem. La nostra determinació de construir nous Estats forma part d'una nova concepció d'Europa i d'un nou projecte.
Perquè els reptes que hem d'afrontar els cinc-cents milions d'europeus per oferir el nostre model de societat als 9.000 milions d'habitants que la Terra tindrà dintre de trenta anys són gegantins. Els dirigents de la Unió Europea i dels Estats que la conformen que no tingui aquesta visió global del futur, que no siguin capaços de resoldre problemes relativament menors com la independència d'Escòcia o Catalunya, estan condemnats a la via morta de la història. Perquè Europa és molt més que uns Tractats diplomàtics i molt més que un lliure mercat: és convicció i emoció democràtica, és un grandiós projecte de futur per a la Humanitat sencera.
