A Suïssa els partidaris de limitar la immigració dels països de la Unió Europea s'han imposat en el referèndum. A França, segons les enquestes, el Front Nacional de Marina Le Pen guanyarà la segona posició a les properes eleccions europees. David Cameron s'ha compromès a un referèndum sobre el grau de pertinença del Regne Unit a l'Unió Europea empès per l'alça dels partits euro-escèptics.
Una part creixent dels ciutadans europeus tendeixen a recloure's en el seu passat nacional i a votar moviments euroescèptics perquè les grans transformacions de les darreres dècades com l'explosió demogràfica, la globalització econòmica o els canvis culturals derivats dels nous mitjans de comunicació multimèdia han alterat les seves formes de vida tradicionals.
Catalunya és una de les nacions d'Europa que ha patit amb més intensitat la metamorfosi global de l'espècie humana, però l'euro-escepticisme hi és molt minoritari. El poble català no ha retrocedit vers un imaginari paradís perdut, sinó que s'ha projectat vers el futur. Un demà que passa per constituir un Estat independent i contribuir a bastir una Europa més forta.
El paral·lelisme entre l'evolució de les grans magnituds mundials i les catalanes és colpidor. En primer lloc el salt de la població mundial, que va doblar-se entre 1960 i 2000, saltant dels 3.000 milions als 6.000 milions, per enfilar-se fins els 7.000 milions l'any 2011, té el seu reflex a casa nostra. El seus habitants van passar dels 3 milions als 6 milions entre 1960 i 1975, per incrementar-se fins els 7.500.000 entre l'any 2000 i el 2008; un ritme més accentuat que a cap altre país europeu.
En segon lloc el trasbals de l'economia mundial amb la irrupció de la Xina com a potència industrial, seguida d'altres països emergents com l'Índia, Rússia o Brasil. Uns 2.000 milions de persones estan adoptant el nivell de producció i de consum fins ara reservat als 1.000 milions de ciutadans dels països rics. Les deslocalitzacions industrials, la substitució del petit comerç pels grans centres comercials proveïts amb productes fabricats a Àsia, l'increment dels preus de les matèries primeres són algunes de les conseqüències d'aquesta enorme mutació. Catalunya ha patit com cap altre país industrial aquesta commoció, perquè fins a l'entrada al Mercat Únic Europeu, l'any 1986, havia viscut tancada en el mercat espanyol.
La cultura catalana, sense Estat propi, ha patit més que cap altra d'Europa"
Una tercera gran sacsejada és molt més subtil, però de gran transcendència. Prové de la irrupció dels nous mitjans audiovisuals finançats amb la publicitat, que han desplaçat l'hegemonia de les cultures nacionals. Aquestes havien bastit els sistemes educatius nacionals, les acadèmies, els museus, els teatres i totes les altres institucions cultural públiques. Podem datar el triomf de la cultura del màrqueting amb el final dels monopolis de les televisions estatals a la dècada de 1980. Aquest canvi ha repercutit el nucli més profund de les mentalitats col·lectives, els seus sistemes de valors. Les cultures democràtiques nacionals tenien un objectiu: formar ciutadans amb un alt nivell de civisme.
En canvi la cultura del màrqueting dels conglomerats multimèdia només busca la màxima audiència per assolir els majors ingressos publicitaris al mínim cost possible. Ho aconsegueix apel·lant a la diversió més superficial i la xafarderia: la televisió escombraria. Molts ciutadans europeus pateixen un desassosseg nostàlgic dels temps en que les cultures nacionals democràtiques enaltien els valors cívics.
La cultura catalana, sense Estat propi, ha patit més que cap altra d'Europa aquests canvis. Quan havia assolit tenir un canal de televisió propi dels tres existents van irrompre les cadenes privades, que es van multiplicar amb la TDT. Quan la immersió lingüística obria el camí per crear una escola nacional comparable a la suïssa o finlandesa la justícia colonial espanyola ha dictaminat la seva destrucció.
La mobilització de milions de ciutadans catalans ha de formar part d'un moviment per renovar els compromisos fundacionals de la UE"
El poble català és conscient de les transformacions mundials són irreversibles. Però sap que no hi ha cap llei econòmica ni històrica que obligui a continuar pel desastrós camí seguit fins ara. L'evolució europea es pot i s'ha de canviar. Per aconseguir-ho no es pot retornar a un passat idealitzat per la nostàlgia. Tot al contrari el que necessitem tots els pobles d'Europa és una Unió més forta, democràtica i transparent, que tingui un horitzó de futur diferent al que marquen les oligarquies que ara la dominen. Perquè només amb una Europa forta i profundament renovada pot exportar el seu model als 9.000 milions d'habitants que el món tindrà l'any 2050. El futur no passa pel model de les grans multinacionals, de les finances internacionals i dels grans conglomerats multimèdia.
Els pobles d'Europa poden i han de presentar a la Humanitat sencera el seu model de democràcia aprofundida, d'economia al servei de l'Estat del Benestar, de la cultura al servei dels valors cívics, de polítiques destinades a reduir al màxim l'impacte de l'activitat humana en el medi natural. La mobilització de milions de ciutadans catalans, la més important de la Unió Europea en aquest moment, ha de formar part d'un moviment de totes les nacions del continent per renovar els seus compromisos fundacionals i per oferir un model alternatiu a tots els habitants de la Terra.
