La setmana passada va iniciar-se el procés d'apagada de la televisió analògica, la televisió que hem conegut des de sempre. El començament del final de l'era analògica va significar l'apagada de set repetidors que donaven servei a diferents municipis de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Ripollès i la Garrotxa.
Els municipis afectats -així com la resta que han anat afegint-s'hi o que s'hi afegiran- van deixar de rebre el senyal analògic de televisió que havien rebut fins aquell moment de les diferents cadenes de televisió. Hores d'ara, els habitants d'aquestes viles que volen veure televisió ja només poden fer-ho a través de la TDT o el que és el mateix: la Televisió Digital Terrestre. I, per tant, requereixen que els seus televisors estiguin adaptats a aquest nou mecanisme de transmissió del senyal televisiu.
El nombre de repetidors que s'apagaran en aquesta primera fase serà de trenta-tres: la totalitat de repetidors que donaven cobertura analògica a les esmentades comarques del país. Això significa que, aproximadament, uns 700.000 catalans només podran veure la televisió a través del senyal digital emès per les diferents cadenes. L'apagada tindrà diferents fases i es preveu que el 3 d'abril de l'any vinent l'encesa digital o, dit d'una altra manera, l'apagada analògica s'haurà completat en tot el territori.
L'apagada analògica, malauradament, no està exempta de problemes. En algunes poblacions de les zones més meridionals del Vallès Oriental i el Maresme o a l'àrea del Montseny, existeix la possibilitat de què esdevinguin zones fosques. Àrees que no rebin el senyal digital en bones condicions i que, per tant, no sigui possible veure la televisió. O pobles que, finalment, han estat inclosos en la primera fase de l'apagada quan encara no havien dut a terme l'adaptació digital i, com a conseqüència d'aquest fet, pot ésser que no rebin ni senyal digital ni analògic.
Tot i els problemes, com ja hem comentat moltes vegades des d'aquesta columna, la TDT comportarà una sèrie d'avantatges importants per als televidents com són l'increment del nombre de canals de televisió, la millora de la qualitat del so d'aquests i l'aparició d'aplicacions interactives o serveis personalitzats que canviaran la manera de veure i consumir televisió. Però, a banda d'aquests avantatges, també cal fer esment d'algunes incògnites que introduirà. Una d'aquestes és la del pagament. I més, quan el govern espanyol, ara fa uns mesos, ja va autoritzar la TDT de pagament. D'aquí que esdeveniments com la retransmissió de partits de futbol es comencin a erigir com un dels candidats millor posicionats per tal d'emprar aquesta modalitat. Però això són figues d'un altre paner que ja anirem abordant a mesura que els esdeveniments es vagin produint.
El procés és incipient. Acaba de començar. Però fa temps que se'n parla. I, és més, se n'ha fet molta pedagogia. L'objectiu és que tothom hagi fet els deures i ningú es quedi a les fosques. Esperem que hagi estat suficient. D'altra banda, el desplegament no és fàcil. Té una sèrie de complicacions tècniques i unes afectacions que podrien ésser elevades. Al final, es tracta de substituir la font que ens ha permès veure televisió durant unes quantes dècades. Per tant, l'empresa no és trivial. D'aquí que desitgem que, malgrat tot, el trànsit cap al digital sigui tot un èxit per al país.
