Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 22 de d'agost del 2011 | 14:29
Crònica · Política

Independència i memòria recent d'Euskadi

La coalició Bildu ha estat la gran sorpresa de les eleccions municipals del passat 22 de maig. Amb 315.000 vots i el 40% dels ajuntaments bascos, l'opció de l'esquerra abertzale inicia una nova etapa política amb què pretén il·lusionar els ciutadans que desitgen una sortida al conflicte polític basc.

Martin-Garitano-Bildu_3

Prada · En una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu, el diputat general de les Juntes de Guipúscoa, Martín Garitano, màxima representació institucional de Bildu, s'ha mostrat convençut que l'assoliment d'un estat propi és ara més possible que mai, per dues circusmtàncies: la treva d'ETA, de caràcter verificable i no vinculada a cap negociació amb l'estat, i la legalització de l'esquerra abertzale després d'una dècada de persecució política i judicial.

Però Garitano ha deixat clar que és necessària la col·laboració entre sobiranistes que, com ells, desitgen la llibertat dels pobles: "hem de treballar colze a colze en l'objectiu possible d'assolir un estat propi, ja que la tradició política independentista basca i catalana tenen molts punts en comú que poden retroalimentar-se". Aquesta cooperació podria concretar-se ja a partir del 20-N. Garitano considera que si es produís una aritmètica favorable a una col·laboració entre ERC i Bildu en un grup parlamentari, "la suma seria positiva, i si les regles del joc que se subscriguessin fossin acceptables, no veig cap problema a compartir grup parlamentari. Però el cert és que encara no hem plantejat formalment aquesta col·laboració perquè Bildu no ha tancat encara la seva fórmula per anar a Madrid". De fet, la formació independentista basca està a l'espera d'una resposta per part d'Aralar i Nafarroa Bai per sumar-se al projecte, mentre que el PNB ja ha rebutjat la proposta de front comú nacional basc formulada per Bildu. D'altra banda, Garitano dóna per fet que ERC aconseguirà grup parlamentari propi, però no ho considera un impediment per a "col·laborar-hi estretament, i de fet, fa molt de temps que les forces que integrem la coalició Bildu tenim vincles amb ERC i altres grups polítics afins".

En la mateixa conferència, l'historiador Ludger Mees, de la universitat del País Basc, ha insistit que la normalització d'Euskadi no serà possible sense iniciar un debat sobre "com va ser possible que una societat culta com la basca generés tals nivells de violència", i rebutja els arguments dels qui defensen que l'Estat els hi va abocar. Per a Mees, la societat basca "no pot seguir mantenint el temps de silenci sobre la memòria recent, i s'ha de fer preguntes incòmodes i doloroses per a tots els implicats". El professor universitari denuncia també que totes les forces polítiques, sense excepció, "han tingut temptacions d'instrumentalitzar el terrorisme, sabent que ha estat un dels factors que han allargat tant el cicle vital d'ETA".

Pel què fa a la polèmica sobre la negativa de Bildu a demanar explícitament a ETA la seva dissolució, Martín Garitano ha estat contundent: "si signes la declaració de Guernika i dius que no vols que hi hagi violència política al teu país, què estàs dient? Tothom ho entén, segur. A mi no m'agrada que em dictin les paraules que he de dir. El concepte està clar, i amb això és suficient". Garitano, a més, ha assegurat que "el que va passar a Catalunya -en referència als atemptats d'Hipercor, va ser més que un error, i devem un respecte especial a les víctimes de Catalunya".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat