Bilbo · Per a Espanya, la pau és la desaparició total d'ETA, no sols el cessament definitiu de la seva activitat armada. I res més. Pels abertzales, en canvi, la fi del conflicte armat deixa al descobert l'existència del permanent conflicte polític basc, anterior a l'aparició d'ETA, i pendent encara d'una solució definitiva. Els estats d'ànim dels uns i dels altres també són diferents. L'independentisme basc percep el nou escenari com un repte carregat d'oportunitats, mentre que la part unionista entén que el camí iniciat està ple de riscos ara que ja no disposa de l'excusa d'ETA per evitar els debats incòmodes, com el de l'autodeterminació.

Arnaldo Otegi i José María Aznar personifiquen aquests sentiments contradictoris. La versió oficial diu que la democràcia espanyola ha derrotat a ETA i també al projecte totalitari de l'esquerra abertzale. Llavors, per què el suposat "derrotat" Otegi es felicita i el suposat "vencedor" Aznar es confessa preocupat? Què està passant? Doncs que la versió oficial espanyola no coincideix, una vegada més, amb la realitat basca. El factor que altera el panorama polític és l'èxit electoral de Bildu. És això el que ha precipitat el gest d'ETA.

La violència ha passat a la història i en el tauler de joc ha quedat una potent coalició sobiranista, a través de la qual, l'esquerra abertzale –tot i seguir il·legalitzada– ha aconseguit les quotes de poder més altes de la seva història. I no ha tocat sostre. No està gens malament per a un sector polític que des de Madrid es considera derrotat. Tornem a Otegi. Empresonat a Logronyo, ha enviat una carta al diari Gara reconeixent que no ha estat senzill substituir una estratègia político-militar per una de pacífica i democràtica. "A més, –explica– hem hagut d'adoptar les mesures necessàries per 'blindar' el nostre procés de canvi davant les escomeses d'un Estat que ni li interessava ni li interessa el canvi d'escenari (...) Ara, com els unionistes a Irlanda, parlen de 'dissolució'... Aquesta és una actitud certament immadura i reflecteix l'autèntica por que existeix al nou escenari, però senzillament s'acabaran les excuses".

Per la seva banda, Aznar, en una columna publicada al diari El Mundo, alerta que "el final del terrorisme planteja un únic risc: que perdem en la victòria. (...) Cal assegurar que la derrota efectiva d'ETA sigui la culminació del nostre pacte constitucional. (...) És tasca de tots que la derrota del terrorisme sigui la victòria de la nació espanyola".

El que tem l'expresident espanyol i exlíder del PP és que els independentistes bascos s'imposin a les urnes. El candidat del PSOE i antic ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja treballa per impedir-ho: "Els hem tret les bombes i a partir d'ara els hem de treure els vots amb la força de la democràcia". I aquí ens trobem amb un altre problema, i greu: el concepte de democràcia no és el mateix per a tothom. Pels abertzales democràcia és que qualsevol projecte recolzat majoritàriament pels ciutadans es pugui fer realitat, sense límits constitucionals. La definició de democràcia des de la part contrària ens la va regalar el popular Federico Trillo quan era ministre de Defensa, l'any 2002: "A l'Espanya actual, el soroll dels tancs és el soroll de l'Estat democràtic".

Les armes, sempre les armes. Desactivada ETA, Espanya no renuncia a l'ús de la força contra els seus enemics interiors. L'Estat continua sense assumir els Principis Mitchell.