Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de d'abril del 2011 | 18:01
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

L'evolució política separa França i Alemanya

La Unió Europea s'ha construït a partir de l'eix franco-alemany, però l'actual evolució política porta a França i Alemanya en direccions oposades: la primera bascula cap a l'extrema dreta mentre que Alemanya opta per una nova esquerra.

Mentre al nostre veí del Nord el fort creixement de l'extrema dreta del Front Nacional està condicionant tot l'escenari polític, a la gran potència econòmica europea augmenta ràpidament el pes de l'esquerra representada pels Verds (ecologistes), en detriment de la tradicional socialdemocràcia. Direccions oposades.

Des de la creació de la República Federal Alemanya la voluntat d'entesa amb França ha permès agrupar en successives etapes a la quasi totalitat d'estats i nacions del continent europeu dins de la Unió Europea. Ara bé, des que a París governa el president Nicolas Sarkozy i a Berlín la cancellera Angela Merkel s'ha anat fent cada vegada més patent la manca de química personal i les divergències creixents, tant polítiques com econòmiques. I això és més greu encara perquè des del 2008 estem vivint una de les pitjors crisis de la economia mundial, assistim a l'aparició d'una segona gran potència mundial, com és la Xina, i al debilitament lent però progressiu de la primera potència, com són els Estats Units.

El fet és que quan més necessària és una Europa forta més dèbil apareix, degut a l'afebliment de l'eix franco-alemany. Una enquesta molt recent a França ha encès totes les alarmes perquè la vida política del país veí gira al voltant de la perspectiva de les eleccions presidencials del 2012. Segons l'enquesta, si ara se celebressin eleccions, el candidat a l'Elisi més votat, en la primera volta, seria el del Front Nacional (la successió del vell Jean-Marie Le Pen per la seva filla Marine ha donat nou vigor al partit) que se situaria al voltant del 20% dels vots. La dreta està desorientada, el seu líder Sarkozy està desgastat pel poder i la unitat dels components de la coalició de partits governamentals s'està esquerdant. El Partit Radical sembla voler separar-se per presentar el seu candidat a la primera volta mentre el Nou Centre remuga i també parla del mateix.

La divisió dins de la dreta i l'esquerra afavoreix al FN
Les males perspectives de la dreta porten el president francès a repetir la tàctica que tant bé li va funcionar a les anteriors eleccions presidencials: fer seus els temes de l'extrema dreta per absorbir la major part dels seus vots. Per tant, ara a França el debat se centra en l'Islam i els immigrants. Però els anys de govern de Sarkozy li estan passant factura i ja hi ha molta gent decebuda de les severs promeses. Pel que fa a l'esquerra continua dividida i seu principal component, el Partit Socialista, encara no ha clarificat quin és el seu líder, el seu candidat presidencial. Hi ha una batalla interna amb proliferació de candidatures i aspirants (Ségolène Royal, François Hollande, Dominique Strauss-Kahn, Martine Aubry,...).

Mentre els socialistes francesos porten anys amb les seves baralles internes per decidir quin serà el seu líder i quina la seva línia política ha anat creixent la força del moviment polític dels ecologistes, els verds, i queden les restes dels comunistes i els incombustibles trotskistes. Tantes candidatures, a la primera volta de les presidencials, tant per la dreta com per l'esquerra, afavoreixen clarament a l'extrema dreta, que concentra els seus vots en un sol candidat (en aquest cas serà candidata).

Canvis històrics a Alemanya
Alemanya també viu canvis que poden qualificar-se d'històrics si les actuals tendències es consoliden. Una enquesta efectuada desprès de la catàstrofe atòmica de Fukushima, publicada la setmana passada, deia que ara, en cas d'eleccions els Verds obtindrien el 28% dels vots, per davant dels socialdemòcrates (SPD), que tindrien el 23%. Això vol dir que podrien situar el seu candidat a la cancelleria federal en cas d'aliança dels dos partits d'esquerres (Verds i SPD). Aquesta fórmula acaba de quallar a nivell d'estat federat, a Baden-Wurtemberg, on per primera vegada hi haurà un govern dirigit per un ecologista. I les enquestes també assenyalen que a les eleccions a l'estat federat de Berlín que se celebraran el pròxim mes de setembre poden quedar els primers i dirigir el govern regional.

El govern federal dels cristianodemòcrates està esgotat, la cancellera Merkel està desgastada, els seus aliats liberals (FDP) lluiten per la supervivència política, és a dir, per superar la barrera del 5% dels vots que dona accés a les instancies parlamentaries a les successives eleccions dels "länder" (estats federats). Tot plegat indica que Alemanya es dirigeix cap a l'esquerra de la mà dels Verds, que han pres el relleu a un SPD que encara no s'ha recuperat dels últims anys del seu pas pel govern, quan va dur a terme una política més liberal que no pas d'esquerra.

La dinàmica política separa a França i Alemanya, debilita l'eix franco-alemany i omple d'incertesa el futur de una Unió Europea sotmesa a les inclemències econòmiques i polítiques de un món globalitzat. Com a mínim caldrà esperar a que passin les eleccions presidencials franceses del 2012 i les legislatives federals alemanyes de la tardor del 2013 per saber quin futur ens espera com a europeus, perquè aleshores hi haurà nous (o vells) líders a París i Berlín.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat