Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 26 de d'abril del 2012 | 17:05
Crònica · Internacional

França, una mostra de l'amenaça del populisme

Una de les principals lliçons dels resultats de la primera volta electoral a les presidencials franceses és que la crisi financera, econòmica, monetària i social té repercussions polítiques tan greus com situar l'extrema dreta en el fidel de la balança que ha de decidir si governa la dreta o l'esquerra.

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen.

El 18% dels vots (6 milions i mig d'electors) que ha aconseguit l'extrema dreta francesa a la primera volta de les eleccions presidencials és una demostració de les conseqüències polítiques que en el món occidental està causant la crisi financera, econòmica, monetària i social.

Les polítiques d'austeritat i de retallades imposades pels governs conservadors estan destruint la classe mitjana i deixant els joves sense futur. La democràcia s'assenta en un ampli sector de la població que està format bàsicament per la classe mitjana. Les votacions es decideixen en el centre, guanya el partit que aconsegueix la confiança de la major part d'aquest sector social. La conseqüència és que els partits que aspiren a ser hegemònics per governar se situen en el centre-esquerra o el centre-dreta.
La crisi de l'euro ha deixat clar que qui mana és Alemanya i que a França no li toca més remei que seguir les seves directrius
La crisi que va iniciar-se el 2008 als Estats Units i que ha portat Europa a la recessió actual està destruint a marxes forçades aquesta classe social. Els partits centrals que abans eren majoritaris i que, sumats, ocupaven entre el setanta i el vuitanta per cent de l'espai electoral, ara veuen com els seus votants s'encongeixen mentre creixen els partits situats als extrems i que practiquen el populisme. El 1965 els dos candidats més votats a la primera volta (De Gaulle i Mitterrand) van obtenir el 76% dels sufragis, el 2012 els dos primers (Sarkozy i Hollande) han tret el 55%.

S'imposa el discurs populista
La destrucció de la classe mitjana, amb motiu de les polítiques de retallades, perjudica clarament els partits centristes i deixa cada vegada més espai als extrems. Per això, a França, l'extrema dreta ha arribat al 18%, i l'esquerra més radical, a l'11%. D'aquí pocs dies veurem què passa a les eleccions legislatives de Grècia.

Una altra de les conseqüències polítiques és que aquest augment dels extrems els permet imposar la seva agenda política. A França, la dreta clàssica ha fet seus els temes preferits del discurs populista i fins i tot l'esquerra socialista hi fa referències per tal de recollir la major part possible d'aquesta gran bossa de vots del Front Nacional.

Una altra de les víctimes d'aquesta evolució política és la construcció europea, la Unió Europea, perquè el discurs xenòfob i populista assenyala l'Europa comunitària com una font de tota mena de mals polítics, socials, econòmics i monetaris. Cal recordar que, una vegada superada l'etapa de l'imperialisme i el colonialisme, l'opció de França, per tal de seguir sent important en la política internacional, va ser liderar la comunitat europea: dirigir Europa.
Els mercats, amb la seva ambició irrefrenable, poden fer saltar pels aires els últims 55 anys d'història dels pobles europeus i omplir-nos els carrers de fatxes
El seu objectiu en la segona meitat del segle XX ha estat situar-se en pla d'igualtat amb la potent Alemanya per encapçalar el continent. Però, ara, això ha canviat, la crisi de l'euro ha deixat clar que qui mana és Alemanya i que a França no li toca més remei que seguir les seves directrius. Hollande, el candidat socialista a la presidència, promet fer front, aixecar la veu, per canviar el rumb de les polítiques que es decideixen a Berlín per a tot Europa. Els altres vint-i-cinc estats membres (d'entre els quals hi ha l'espanyol) tenen el paper de comparses. 

França està reculant com a potència mitjana enmig de les convulsions socials, econòmiques i polítiques que provoca la crisi. Si s'acaba imposant el discurs populista dels extrems, perilla la Unió Europea en uns moments en què la unió sembla navegar enmig d'una tempesta provocada i atiada pel Déu del capitalisme: els mercats. Aquests, amb la seva ambició irrefrenable, poden fer saltar pels aires els últims 55 anys d'història dels pobles europeus (el Tractat de Roma que va crear la UE és del 1957) i omplir-nos els carrers de fatxes (de dretes o d'esquerres) que engeguin la convivència en orris mentre els governs conservadors, seguint la política de Berlín, ens ofeguen i empobreixen a base de retallades.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat