Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 23 de de març del 2011 | 16:27
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La versió paranoica de Gaddafi

Una força internacional bombardeja Líbia en un intent de frenar les matances de civils del règim del coronel Gaddafi però aquest viu en un altre món en què el seu poble l'estima i està disposat a morir per ell.

Gaddafi

Un món en què ell no és ningú perquè el poder el té el poble i en què l'actual conflicte és obra de grups terroristes. Les seves declaracions,  efectuades la setmana passada al diari francès 'Le Figaro', són les d'un paranoic, letal pel seu poble mentre controli unes forces armades formades per tribus líbies fidels i sis mil mercenaris que cobren uns 2.000 dòlars mensuals (uns 1.450 euros), segons el diari francès 'Liberation'.

Gaddafi veu la revolta popular com "un complot contra el poble libi i el poble libi l'ha d'esclafar. El meu desig es alliberar la població de Benghazi de les bandes armades que l'ocupen. Els rebels poden fer servir als seus habitants com a escuts humans". Pel que fa a les unitats militars de la regió Cirenaica que s'han passat a les files dels revolucionaris afirma que "és contra la seva voluntat que els soldats s'han unit a la rebel·lió, els terroristes no els van deixar altra opció". Segons el dictador libi els "terroristes" van amenaçar els soldats amb degollar-los.

Està convençut de la seva força perquè afirma que en un dia en té prou per reprendre el control de la situació però prefereix destruir de manera progressiva els grups armats. Els revolucionaris "no són gent amb qui es pugui dialogar -diu Gaddafi- ja que Al Qaeda no dialoga amb ningú". A la pregunta de qui són els seus opositors contesta: "Aquí no hi ha oposició. Totes les manifestacions que veieu actualment són organitzades per les masses que em donen suport. No hi ha opositors a Líbia. No són més que grups armats que ocupen alguns carrers i alguns edificis en algunes ciutats".

"No hi ha problema"
Nega categòricament que s'hagin produït manifestacions pacífiques en contra seva "ja que les demandes són formulades en el marc dels comitès populars que representen el poble, perquè és el poble qui es governa ell mateix, no hi ha problema". Sobre la necessitat de fer reformes en cas de superar les actuals dificultats explica que "no hi ha raó perquè un esdeveniment accidental al qual estem fent front ens obligui a un canvi perquè el poder és a mans del poble i aquest és lliure de fer el que vulgui" Quan es tracta de les ànsies de llibertat que expressa el jovent contesta que "aquí els joves son lliures d'expressar les seves reivindicacions, poden fer-ho dins dels comitès populars".
Segurament el dictador del Iemen, general Saleh, serà el tercer en fer les maletes abans del que voldria
Els revolucionaris han creat un Consell Nacional de Transició, format per exministres, diplomàtics i militars, que diversos estats han reconegut com a interlocutor, però Gaddafi considera que "aquesta gent (els membres del Consell) són ostatges i els perdonaré ja que no és culpa seva". Pel que fa a les revolucions de Tunísia i Egipte explica que va pensar que "es tractava de transformar el sistema polític d'aquests països inspirant-se en el model libi però hem vist una transferència de poder d'un president a un altre i això no són revolucions vertaderes".

Davant de la pregunta de si es plateja retirar-se del poder, com han fet Ben Ali i Mubarak, es posa a riure i explica que "no sóc el guia de la revolució líbia des del 1969, no puc, doncs, treballar contra la voluntat del poble. A Tunísia i Egipte els pobles estaven contra el seu govern. A Líbia és el contrari, el poble està amb mi". Sobre la seva successió desprès de portar ja més de quaranta anys en el poder diu que "no tinc cap relació amb la política i el poder, per tant, no tic cap poder per deixar ni cap lloc per abandonar". El diari li pregunta "aleshores qui dirigeix el vostre país?" i respon: "És el poble, el Congrés general, els comitès populars". I clar, ell no té res a veure amb els fets militars perquè "és el poble que ho fa funcionar tot i els atacs contra els rebels són obra del poble, és el poble el que està armat i gràcies al poble tot retornarà a l'ordre ben aviat".

Líbia, Iemen, Bahrein, Síria i Omàn
Mentre la coalició internacional li està trencant al règim de Gaddafi les dents (avions, helicòpters, blindats, vaixells de guerra) amb les quals mossega al seu poble, el Consell Nacional de Transició declara que "volem una república democràtica, multipartidista, respectuosa de les minories ètniques com els tuareg i amazigs (berbers)". La portaveu del Consell, Iman Bugaighis, assegura: "Hi ha una cosa segura: no hi ha una possible marxa enrere. Estem disposats a morir i Gaddafi ha de prendre consciència que aquest país no pot governar-se sobre un camp ple de cadàvers".

Abans que els avions i vaixells de la força internacional facin possible la caiguda de Gaddafi tot indica que li passarà al davant el dictador del Iemen, general Saleh. Des del gener que han anat creixent les manifestacions en contra seva i que ha anat perdent suports, tant de tribus com d'una part del seu exèrcit. Segurament serà el tercer en fer les maletes abans del que voldria. En un principi va cedir terreny davant la protesta popular dient que no tornaria a presentar-se a les eleccions presidencials del 2013 i que no cediria el poder al seu fill, ara diu que pensa abandonar la presidència a finals d'any, però ja no li queda marge de maniobra i la pressió popular no afluixa.

En canvi les forces militars enviades per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units han salvat, de moment, la dictadura familiar dels Al-Khalifa de Bahrein. I és a Síria on s'ha obert l'últim focus de la revolució àrab. Milers de persones desafien la dictadura però de moment a la capital, Damasc, la situació sembla estar controlada pel poder. A Oman, el soldà Qabus ha fet com el rei del Marroc, en prometre que cedirà part del seu poder (absolut) al parlament. El soldà Qabus és també cap de les forces armades, ministre de defensa i d'afers estrangers i presideix el consell de ministres, els membres del qual nomena i destitueix ell. La revolució àrab no afluixa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat