Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 11 de de maig del 2015 | 17:28
Opinió
Elvira Durán Costell
Membre de Súmate

La revolució de les agendes: la independència avança en allò quotidià

Fa dies que em ronda pel cap aquest article, però ha estat difícil trobar una estona per escriure'l perquè la meva agenda no em dóna treva.

Suposo que aquests darrers mesos heu escoltat més d'una vegada frases del tipus "el procés s'està refredant" , "l'independentisme pateix un moment de bloqueig o desorientació", "el suport a la independència s'està estancant en un percentatge que no assegura una victòria clara", etc. 

I si heu buscat els arguments que s'utilitzen per explicar aquesta situació, haureu trobat notícies sobre les discrepàncies entre els partits que defensen la independència, sobre la dificultat de pactar un full de ruta… i de tant en tant una referència a la baixada d'intensitat en la presència de la mobilització independentista al carrer.

Deixo per a un altre moment la meva anàlisi sobre aquests arguments perquè prefereixo explicar-vos una altra part de la història del que està passant. Una part de la història que és bastant desconeguda, però que explica l'avenç, silenciós però implacable, del suport social a la independència.
La clau per prendre el pols a l'independentisme: els milers de persones que continuen treballant per la independència en el seu dia a dia"
He començat dient que ho he tingut difícil per trobar aquesta estona per escriure perquè tinc l'agenda massa plena. De fet, la meva resposta típica quan em trobo amb algú que em parla del refredament de l'independentisme és: "doncs la meva agenda encara no ho ha notat, segueix traient fum". I creieu-me que no ho dic per fer-me la important sinó per poder explicar quina és la clau per prendre el pols a l'independentisme: els milers de persones que continuen treballant per la independència en el seu dia a dia.

Agendes de persones corrents plenes de cites de reunions, estands informatius al carrer, debats i tertúlies, embustiades de fulletons, elaboració de continguts de fulletons i vídeos, actes en centres cívics i al carrer… En algun dels meus escrits anteriors ja explicava que aquesta era per mi una de les millors experiències del moment que estem vivint a Catalunya i que per això considero una sort que tota aquesta moguda m'hagi enxampat vivint a Barcelona.

La sort de poder ser ciutadana activa en un procés de transformació política que obre totes les possibilitats de canvi imaginables i que et submergeix en una marea d'activisme ciutadà. Un activisme en què tots som conscients que l'aportació de cadascun és imprescindible i és la millor garantia de la viabilitat de la independència.

Un activisme quotidià que ha transformat les nostres agendes personals:
– Les ha omplert de noms de persones amb les quals treballem braç a braç i que fa uns mesos no les coneixíem de res, i ni tan sols freqüentàvem els mateixos llocs o activitats.
– Ha "envaït" les hores que teníem reservades per a l'oci, les activitats culturals o les activitats en família amb activitats per fer difusió de la independència –com l'oportunitat i l'eina per construir una societat millor--. Moltes d'elles són també activitats en família o amb amics. Activisme polític en família, un clàssic que estava oblidat i que el procés ha rescatat.
Activisme polític en família, un clàssic que estava oblidat i que el procés ha rescatat"
– Ha ampliat d'una manera increïble nostra llista de barris, pobles i ciutats dels quals podem dir "jo he estat allí". Ciutadans de Barcelona i de l'àrea metropolitana redescobrint la Catalunya interior, més enllà de la seva condició de destinació turística o vacacional, com "el seu propi país". Ciutadans de pobles i ciutats de tota Catalunya descobrint i trobant aliats per a la construcció de la Catalunya independent en els municipis metropolitans, fins i tot en aquells dels quals mai no ho haguessin esperat.

Estic convençuda que si cadascun de nosaltres ens poséssim a fer una llista de persones, llocs, entitats, activitats… noves que han aparegut en les nostres agendes des de, per exemple, la manifestació de l'11 de setembre de 2012, nosaltres mateixos ens sorprendríem. I potser sigui una ingènua o em passi d'optimista, però aquesta és la dada que em fa viure el dia a dia del procés cap a la independència amb il·lusió i esperança.

Potser la "revolució de les agendes" no té l'èpica ni l'espectacularitat d'altres revolucions famoses, però té la solidesa i la profunditat de les revolucions que s'hi arrelen en el compromís personal, valent i lúcid, de la gent normal, del ciutadà del carrer. Una solidesa i una profunditat que, a més, és la millor preparació per al primer i més gran repte de l'independentisme --una vegada hagi guanyat el suport majoritari en les urnes el proper 27 de setembre--: el procés constituent d'un nou país. Un procés constituent que necessitarà d'un esforç redoblat de l'activisme ciutadà per construir un país amb tothom i per a tothom.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Elvira Durán Costell
Elvira Durán Costell
Membre de Súmate
Indica publicitat