Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 19 de de setembre del 2012 | 16:14
Recull de premsa

Castells: "La revolució nacional a Catalunya serà tranquil·la o no serà"

"Si el Govern i el PSOE segueixen dient no al pacte fiscal, Mas [...] convocarà eleccions que consagraran la desaparició d'un PSC que ja no té C i deixarà el PP atrinxerat en un reducte espanyolista amb horitzó d'extinció generacional".

El sociòleg i professor universitari, Manuel Castells, ha explicat sobre la Diada d'aquest 2012 que va ser una "festa multicolor i familiar, amb tres generacions [...] abraçant-se i rient, les jovenetes pintades d'independència, els càntics, els accents i fanfàrries de pobles i comarques, els castellers infantils".

L'autor de l'article Catalunya, revolució tranquil·la ha dit que el terannà de la marxa va revelar "aquesta fermesa alegre en què la rauxa deixava pas a la calma convicció que ja s'havia arribat" a la independència del país, i que "Catalunya seria independent, que no hi hauria més pseudonegociacions, decepcions, enganys, voltes enrere". "Ningú no sabia com ni per què, però no es dubtava de la independència, sobretot entre aquesta joventut crescuda en l'espai d'autonomia educativa, lingüística i cultural que van conquistar els seus majors" ha sentenciat.
L'esperança de la manifestació de la Diada és la que manca en societats europees tenallades per la por i fastiguejades pels seus representants"
"La independència és la solució, proclamaven les pancartes al ardent cel d'estiu. Ningú es preguntava pel pacte fiscal o pels mecanismes constitucionals o per la prima de risc. La màgica paraula resolia tot, perquè un cop a casa, com amos de la seva vivència col·lectiva, ja la posarien en ordre" ha recordat Castells sobre la manifestació pacífica i familliar de l'11-S.

L'autor de l'article ha dit que l'esperança "que mou i commou" present a la Diada de dimarts passat és una esperança "que falta en societats europees tenallades per la por i fastiguejades pels seus representants": "Les revolucions són sobretot emocionals i en la naixent revolució catalana l'emoció corre a dojo, convenientment temperada pel seny".

El sociòleg ha indicat que els principals motius que han portat Catalunya a aquesta revolució són els següents: "Una crisi econòmica profunda que deixa a molta gent, i en particular als joves, sense mitjans de vida. La rapacitat dels amos dels diners. La desconfiança en les institucions polítiques i el rebuig als que les ocupen. L'escepticisme sobre promeses mai complertes. I sobretot la humiliació personal i col·lectiva per part dels capitostos".
L'experiència històrica diu que quan l'àmplia majoria d'un poble pensa contradictòriament a la Constitució, és aquesta la que canvia, llevat que s'imposi una dictadura"
"Algaravia serà la paraula feridora que quedarà en l'epitafi d'un polític que no va voler o no va poder ni escoltar ni entendre" ha sentenciat Castells, qui també ha dit que la tendència en augment de la societat catalana a favor de la independència és molt significativa: "Aquí és on la confluència de crisi econòmica, crisi de legitimitat política i humiliació de la pròpia identitat condueixen al major sentiment independentista de la història contemporània de Catalunya".

"És cert que amb una majoria exigua no és viable proclamar la independència. Però ja s'encarregaran els polítics espanyolistes, aclamats per la caverna mediàtica, d'engrandir ràpidament la legió dels humiliats i la intensitat de la rauxa. I l'experiència històrica diu que quan l'àmplia majoria d'un poble pensa contradictòriament a la Constitució, és aquesta la que canvia, llevat que s'imposi una dictadura, la qual cosa és socialment inviable" ha sentenciat Castells.

Finalment Castells ha conclòs que la pregunta del moment, ¿I ara què?, sembla tenir clara resposta: "Si el Govern i el PSOE segueixen dient no al pacte fiscal, Mas [...] convocarà eleccions que consagraran la desaparició d'un PSC que ja no té C i deixarà el PP atrinxerat en un reducte espanyolista amb horitzó d'extinció generacional. Un Parlament majoritàriament sobiranista convocaria un referèndum amb garanties, tot al marge de la llei espanyola. I si la negociació amb Espanya fracassa, hauria desobediència civil i institucional, començant per la tributació voluntària a una agència catalana".

Sobre el paper d'Europa en tot aquest procés, Castells ha estat clar: "Pot reflexionar la UE. I tampoc els va tan malament a Suïssa, Noruega o Islàndia, enllaçades a la UE per múltiples acords. El impensable és possible. La independència, partint d'un sentiment àmpliament majoritari el dia que hi hagi, és possible, tot i els constitucionalistes tertulians. Llevat que hi hagi una negociació immediata, seriosa i constructiva que comenci per un pacte fiscal just amb Catalunya mantenint la solidaritat amb Espanya".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat