El 2014 se celebren eleccions legislatives a Bèlgica i, si a Flandes en surten guanyadors els partits nacionalistes ─tal com preveuen les enquestes─, l'actual federació iniciarà el camí per a transformar-se en una confederació.
La manifestació gegantina del passat 11 de setembre del milió i mig de catalans demanant la independència ha situat Catalunya a l'agenda política internacional i, tot el que està passant a partir d'aleshores, l'actualitat catalana és seguida de prop per governs, mitjans de comunicació i ciutadans de tot el món. La setmana passada va visitar Barcelona el delegat de la representació del govern de Flandes a Madrid, Yves Wantens.
Cal recordar que Bèlgica és un Estat federal format per tres unitats polítiques: Flandes, Valònia i Brussel·les (la capital). Cada una d'elles té el seu parlament i el seu govern i, en el cas de Flandes, aquesta té onze delegacions pròpies a l'estranger. La població de Valònia és francòfona (llengua i cultura comunes amb França) així com la major part de la població de Brussel·les, mentre que Flandes és neerlandòfona (llengua i cultura compartides amb Holanda).
A Flandes, de fa dècades, ha anat creixent i desenvolupant-se un moviment polític nacional que avui dia està representat per tres partits polítics que són qualificats d'independentistes. Els partits històrics (liberal, cristianodemòcrata, socialista i verds) són federalistes però independents, és a dir, hi ha un partit liberal a Valònia-Brussel·les i un altre a Flandes, igual com de socialistes, cristianodemòcrates i verds.
Forta presència de l'Aliança Nacional Flamenca
Els partidaris de la independència de Flandes estaven en un partit d'extrema dreta (Vlaams Block) i un de centre-dreta (Volksunie) però en els últims anys ha anat creixent un partit de centre-dreta, l'Aliança Nacional Flamenca (NVA), hereva de l'històric Volksunie, que en els últims comicis legislatius va ser la formació més votada a Flandes i (donada la majoria demogràfica dels flamencs) a tota Bèlgica. El Vlaams Block, que ara es diu Vlaams Belang, s'ha quedat amb, aproximadament, un 10% dels vots, mentre l'Aliança Nacional Flamenca arriba a prop del 30%, a Flandes.
A les recents eleccions municipals l'Aliança Nacional Flamenca va conquerir l'alcaldia de la segona ciutat de Bèlgica, Anvers, i a les legislatives del 2014 podria superar el 30% de vots a Flandes, acostant-se fins prop del 40%, segons ens va dir el delegat flamenc a Madrid. Això implica que amb el suport dels cristianodemòcrates flamencs, que podrien situar-se en el 18%, Bèlgica es podria transformar en una confederació d'estats.
El delegat de Flandes a l'Estat espanyol, Wantens, va manifestar que troba moltes semblances entre el procés polític català i el flamenc però admet que a Flandes no hi ha el profund arrelament i el suport massiu a la independència que existeix a Catalunya. Es refereix al que nosaltres anomenem la societat civil, que és la que dóna impuls al procés polític. També matisa que Catalunya lluita per la independència mentre que Flandes planteja una confederació. Coneix prou bé les raons de fons i sap que juguen per una banda els temes econòmics i per l'altra els de llengua i cultura.
Recorda que Bèlgica porta des del 1980 en un procés gradual de transformació interna, d'adaptació a noves formes polítiques (de l'Estat unitari a la federació) mentre que a l'Estat espanyol tot va quedar congelat després de la Constitució del 1978 i ara esclaten les tensions acumulades. Segons Wantens, l'Estat espanyol no s'ha mogut ni es mou en un sentit federal, ni simètric ni asimètric. El que està clar és que des de Flandes es miren de prop i amb interès el nostre procés polític que, segons Wantens, representa un incentiu per a una major autonomia per a Flandes.
