La crisi econòmica actual està donant més velocitat encara al curs accelerat de la història que estem vivint en aquests inicis del segle XXI. Les previsions que anunciaven pels anys 30 d'aquest segle que la Xina seria la segona potència econòmica mundial han quedat superades per la realitat
ja que l'any vinent, el 2010, se situarà en segon lloc, pel davant del Japó. Ara és la tercera, ja ha superat Alemanya, i mentre el Japó retrocedeix degut a la crisi, la Xina continua creixent (11% el 2007, 9% el 2008 i 6% el primer trimestre d'enguany). Pequin s'ha convertit en un actor imprescindible per sortir de la crisi, com s'ha vist a la cimera del G20 de Londres, i ja es parla del G2, és a dir, l'entesa entre els Estats Units i la Xina, mentre Europa surt lentament del primer pla de l'escenari polític i econòmic.
La creixent potència econòmica de la Xina va acompanyada d'un ràpid desenvolupament de la seva influència política internacional, i aquesta porta a una major presència militar: a un reforçament de la potència militar. Si al camp polític es produeix el que ja ha succeït al camp econòmic, -la consagració i acceptació de la Xina com a segona potència mundial, per darrera dels Estats Units- les conseqüències seran aviat evidents. El primer que podem dir és que els tibetans i uigurs (poble asiàtic que habita en el Turquestàn xinès o Sinkiang) ja han begut oli pel que fa a les seves pacífiques reivindicacions nacionals.
La potència econòmica i política de la Xina els deixarà aïllats de la resta del món, pràcticament sense suports, i acabaran perdent la influència que ara tenen en diversos estats europeus i americans. Ningú no s'atrevirà a posar els nassos en els "afers interns" de la Xina per por a represàlies econòmiques i polítiques. Quelcom de semblant acabarà passant amb l'illa independent de Taiwan, que Pequin reclama com a territori nacional. I les illes i illots situats al mar de la Xina meridional, que es disputen Xina, Taiwan, Filipines, Vietnam i Malaïsia, acabaran sota domini xinès, perquè l'expansió econòmica comporta l'expansió política i també la militar.
-Desenvolupament prioritari de les forces navals-
Quan encara està recent el record de la cimera del G20 amb el paper estel·lar econòmic i polític de la Xina, ara s'anuncia l'expansió del seu poder militar. La punta de llança es la modernització i desenvolupament de la potència de la marina de guerra, seguida de les forces aèries i de les forces terrestres. La setmana passada, amb motiu del 60 aniversari de la creació de la marina de la Xina comunista, es va efectuar la primera revista naval de la seva història, amb una desfilada de tota mena de vaixells de combat, submarins i avions, i amb l'assistència de militars d'una trentena d'estats. De fet, la marina de guerra xinesa ha iniciat fa poc la seva primera missió internacional lluny de les seves costes, ja que participa en el desplegament naval nord-americà i europeu davant les costes de Somàlia -infestades de pirates- per tal de protegir la ruta marítima del golf d'Aden.
A la parada naval, la Xina va mostrar, per primera vegada, els seus submarins nuclears. Van desfilar una seixantena de destructors, fragates, submarins, avions i helicòpters de la marina davant un estol d'almiralls japonesos, indis i d'altres estats asiàtics. I a la desfilada , el president Hu Jintao va assegurar que "sigui quin sigui el seu desenvolupament, la Xina no buscarà mai la hegemonia". Fa uns dies el cap d'estat major de la marina havia declarat que Pequin havia posat "el motor a tota la seva potència" per modernitzar la flota i va anunciar una "nova generació de vaixells de guerra" i de sistemes d'armes d'alta tecnologia. L'objectiu no pot ser altre que dotar la Xina de una major capacitat de projectar lluny de les seves fronteres les seves forces, així com incrementar la seva força d'atac. I des de fa setmanes alts comandaments de la marina fan declaracions sobre la "legítima" aspiració xinesa de dotar-se de portaavions.
Corren rumors, també, que el primer portaavions ha començat a ser construït aquest any i que l'objectiu es tenir-ne quatre, de manera que els primers siguin operacionals abans del 2015. Digui el que digui el president xinès, un estol de portaavions significaria la hegemonia naval xinesa (militar i política) al Mar de la Xina i part dels oceans Pacífic i Índic. I la independència de Taiwan sols seria possible amb el decidit suport d'uns Estats Units dependents de la compra xinesa dels seus bons del Tresor per evitar l'enfonsament del dòlar.
-Submarins per disputar l'hegemonia naval als Estats Units-
L'essencial de l'esforç bèl·lic de la Xina està a la marina i, dins d'aquesta, als submarins: les armes més eficaces per disputar l'hegemonia naval als Estats Units. Actualment la marina xinesa disposa d'una seixantena de submarins, dels quals cinc són submarins nuclears d'atac i dos submarins nuclears llançadors de míssils. Segons sembla, més de vint submarins nous estan en construcció, dels quals dos o tres són nuclears llançadors de míssils. Dins del pla de modernització anunciat, l'almirall comandant de la flota va parlar d'una nova generació de grans vaixells de combat de llarg radi d'actuació, de submarins furtius i avions supersònics, així com de la fabricació de míssils de llarg abast més precisos, torpedes per aigües profundes i una modernització del sistema de tecnologia avançada.
El diari governamental "Xina Daily" escriu que "els interessos de la Xina a ultramar necessiten ser protegits per una marina, la força de la qual ha de correspondre a la seva importància". Al Pentàgon nord-americà es parla d' "amenaça per a l'equilibri regional i mes enllà de la zona Àsia-Pacífic", segons el diari francès "Le Monde". De moment, però, el director dels estudis nord-americans a l'Institut xinès de relacions internacionals, Yuan Peng, assenyala que la potència militar xinesa i la seva capacitat de projecció exterior està per darrera dels Estats Units, Rússia i, en certs aspectes, del Japó i l'Índia. Xina pot ser que no busqui l'hegemonia, però per l'actual camí, tard o d'hora, se la trobarà a les mans.
