Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 1 de d'abril del 2009 | 14:35
Crònica · Internacional

Kurdistan, focus permanent d'inestabilitat mentre no es trobi una solució política

Aquest 29 de març van celebrar-se eleccions municipals a Turquia i els resultats van demostrar que el problema kurd no només no es dissol sinó que creix i s'enquista. La solució militar de derrotar a la guerrilla independentista del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) no aporta solucions al problema polític de fons.

 

Com que el PKK és il·legal, els electors kurds han canalitzat els seus vots cap el DTP (Partit de la Societat Democràtica), que les autoritats turques acusen de ser la vitrina legal del PKK. A les principals ciutats del Kurdistan turc (el Kurdistan està dividit entre Turquia, Iraq, Síria i Iran) el DTP ha triomfat a les urnes, i a la capital dels kurds de Turquia, Diyarbakir, s'ha imposat amb el 65% dels vots. 


El partit governamental turc, l'islamista moderat AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) del primer ministre Erdogan, ha estat el més votat a tot l'Estat amb el 40% dels vots, seguit de l'opositor Partit Republicà del Poble (23% dels vots) i l'ultranacionalista i dretà Partit d'Acció Nacionalista (15%). Però al Kurdistan turc, l'AKP i demés partits turcs han estat derrotats pel DTP kurd a les principals ciutats. En saber-se els resultats, milers de persones van sortir als carrers cridant en favor de la independència i del PKK, i corejant el nom d'Abdulla Ocalan, líder del PKK empresonat des del 1999. 

Turquia, doncs, té un greu problema polític per resoldre. Els kurds reclamen un drets polítics, socials, econòmics i culturals que l'Estat turc no reconeix. Els resultats electorals demostren que deixar aïllats els dos mil guerrillers del PKK a les muntanyes del Kurdistan iraquià pot ser una solució militar, però no ataca el problema de fons, que és polític. I cal recordar que el problema kurd no és exclusiu de Turquia, sinó que s'estén a l'Iraq, Síria, i Iran. Per tant, si algun dia se solucionés de manera mínimament satisfactòria el problema palestí, quedaria en primer pla la qüestió kurda, a la mateixa zona de l'Orient Mitjà, com a focus permanent d'inestabilitat mentre no es resolgui el conflicte políticament.


Kirkuk, la Jerusalem dels kurds

Al Kurdistan iraquià, pràcticament independent, sota protecció nord-americana, hi ha un problema que crema i que qualsevol dia es pot complicar, i és que el govern d'aquest territori reivindica la incorporació de la ciutat de Kirkuk i les seves rodalies, riques en petroli. Volen convertir Kirkuk en la seva capital, i el referèndum promès perquè la seva població decideixi ha estat ajornat en diverses ocasions (recorda el cas del referèndum promès als saharauis). La ciutat va ser arabitzada per la dictadura de Saddam Hussein, que va expulsar a milers de kurds i va instal·lar-hi milers d'iraquians àrabs del sud del país. Quan els nord-americans van acabar amb la dictadura, milers de kurds han retornat a la ciutat, i tres mil d'ells viuen amuntegats a l'estadi olímpic esperant recobrar les seves cases. El govern de Bagdad no vol perdre la ciutat i el govern kurd exigeix el compliment de l'article 140 de la Constitució iraquiana segons el qual es farà un referèndum per decidir a qui pertany Kirkuk. La data inicialment prevista del 2007 ha estat ajornada en diferents ocasions i es dubta que pugui celebrar-se enguany donada la manca de voluntat política.

Els kurds consideren a Kirkuk com la seva Jerusalem. Al Qaeda està implantada en els barris àrabs i ha dut a terme diversos atemptats-suicides per tal d'eliminar els dirigents kurds de la ciutat. També hi viu una important minoria turkmena (turcs de l'Iraq) que tampoc volen el retorn de la ciutat a mans kurdes. El govern kurd s'ha declarat disposat a anar a la guerra per tal de recuperar la que consideren la seva capital. El representant especial de l'ONU proposa un estatut especial per a la ciutat amb una autonomia pròpia, fora del Kurdistan. 

A l'Iran existeix una petita organització guerrillera, vinculada al PKK turc, que lluita per la independència dels milions de kurds de l'Iran, i a Síria, una dictadura on no existeix la llibertat d'expressió, la població kurda manifesta el seu descontentament a través del futbol, ja que en un passat recent un partit entre un equip kurd i un d'àrab va degenerar en greus incidents violents. 

Els mitjans de comunicació internacionals, en centrar les seves mirades i la seva atenció en els conflictes de Palestina, Iraq i Afganistan-Pakistan, s'obliden del problema del Kurdistan. Però existeix, i un dia o altre caldrà parar-hi atenció.  

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat