Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 22 de de febrer del 2011 | 16:20
Crònica · Internacional

Líbia: del Llibre Verd al vermell intens de la matança indiscriminada

La revolució àrab, ara que ja ha arribat a Líbia i el golf Pèrsic, afecta tot el món perquè en aquella zona hi ha les majors reserves de petroli del planeta. L'onada revolucionària iniciada a Tunísia s'ha estès per tot el nord d'Àfrica i ha arribat fins al golf Pèrsic i la península aràbiga, i els preus del cru s'han disparat. Mentre aquesta es limitava a afectar Tunísia en exclusiva, un estat petit i sense recursos energètics propis, res a dir. Quan va ser el torn d'Egipte, però, ja va obligar els Estats Units a intervenir -fonamentalment perquè el canal de Suez és la via de transport bàsica pels subministraments energètics procedents del Pèrsic.

Finalment, els militars egipcis han quedat al front de la situació de manera -se suposa- provisional. Però l'onada no es detura i segueix escombrant tot el Pròxim Orient i l'Orient Mitjà, des del Marroc fins a l'Iran (i amb dèbil intensitat ha arribat fins a la llunyana Xina). Ara, les següents dictadures destinades a caure són la Líbia del coronel Gadafi i el Bahrein monàrquic, acompanyats d'un Iemen trontollant. Marroc, Algèria, Jordània, Kuwait i l'Iraq parteixen sacsejades que, de moment, són controlades pels poders existents.

El factor tribal
La Líbia dirigida durant els últims quaranta anys pel coronel Gadafi és rica en petroli i gas. El dictador, per ara, s'ha rebel·lat com el més brutal, el més cruel de tots, enviant l'aviació a bombardejar la seva capital i fent servir armament pesant i "snipers" (tiradors d'elit) contra els manifestants, matant-los com si fossin conills. Ha passat del seu Llibre Verd -una mena de Bíblia del seu règim,- al vermell de la sang dels libis. El xa de Pèrsia (Iran), abans de caure, també va fer disparar l'artilleria i els blindats contra els manifestants. I a la petita illa de Bahrein els blindats de l'exèrcit han intervingut contra els qui demanen reformes.

En el cas libi hi ha un factor que, sumat a d'altres, explica per què els militars maten el seu poble. A Tunísia l'exèrcit va oposar-se a les forces de policia per protegir els manifestants. A Egipte l'exèrcit es va mantenir neutral. A Líbia els militars obeeixen l'ordre de matar. El factor que explica, en part, que aquesta actitud respon a la persistència del tribalisme, de les estructures tribals (factor inexistent a Tunísia i Egipte). El règim del coronel Gaddafi s'ha mantingut durant quaranta anys, entre d'altres raons, perquè està basat en les fidelitats tribals, de la mateixa manera que la dictadura de Saddam Hussein a l'Iraq estava basada en tres tribus àrabs sunnites, els membres de les quals proporcionaven els alts dirigents del govern, de l'Estat i de les forces armades.

El règim libi, doncs, s'assenta en el suport de les tribus que s'han mantingut fidels al dictador. Els màxims dirigents polítics i militars del règim venen d'aquestes tribus i, per això, hi ha aviadors, artillers i oficials de blindats disposats a disparar contra els "enemics" d'altres tribus. També hi ha unitats militars de mercenaris, bàsicament africans i formats pel règim, que ara actuen contra les manifestacions. Amb uns cinc-cents morts en menys d'una setmana, Gaddafi s'ha convertit en el terrorista més perillós de la Mediterrània. L'actitud dels Estats Units i la Unió Europea, amb el petroli libi al fons, ha estat demanar que s'aturi la matança. Però passi el que passi no semblen disposats a actuar de la mateixa manera que davant d'altres terroristes, com els d'Al Qaeda. Un altre fet és que la revolució ha estat més intensa a la part oriental de Líbia, a la Cirenaica, sobretot a la segona ciutat del país, Bengasi.

La majoria contra la minoria
Pel que fa a la petita illa de Bahrein, situada al golf Pèrsic -de 770 quilòmetres quadrats i amb 1.230.000 habitants, dels quals el 54% són estrangers-, ha entrat en ebullició. I precisament en aquesta illa (arxipèlag) els nord-americans hi tenen instal·lat el quarter general de la seva V Flota, la que controla la llibertat de navegació pel golf Pèrsic, via vital de sortida del petroli de l'Orient Mitjà.

El 60% de la població és xiita i el 40% sunnita, i la monarquia és sunnita. La majoria xiita es considera discriminada i demana una monarquia constitucional, el que suposaria deixar el govern en mans xiites i, per tant, obert (se suposa) a les influències del veí règim teocràtic iranià. La monarquia va reprimir les primeres manifestacions amb extrema violència però la ràpida intervenció diplomàtica nord-americana va reconduir la situació cap a un nivell inferior de violència repressiva.

Els morts causats per la policia han radicalitzat la situació i, ara, molts demanen la fi de la monarquia (que representa el domini de la minoria sobre la majoria, en paràmetres de confessió religiosa). També al Iemen persisteixen les manifestacions i creix el nombre de morts. I, dia sí dia també, s'encenen focs a banda i banda del món àrab. Les onades expansives de la revolució àrab van i venen i semblen destinades a durar un cert temps. Hi ha un factor comú a totes bandes: la revolució l'inicien els joves i, segons el lloc, la segueixen (o no) altres sectors de la població que en alguns indrets (ara a Líbia i Bahrain) semblen ser majoritaris.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat