La victòria de Barak Obama en les eleccions presidencials de la setmana passada va monopolitzar, i de fet encara ara, tota l'activitat informativa dels mitjans de comunicació. La seva elecció ha generat una gran expectativa que el temps dirà fins a quina mesura era real i factible. En qualsevol cas, cal ser conscients que una de les moltes diferències entre els dos candidats a la presidència dels Estats Units era la importància que donaven a les propostes per a l'àmbit de l'art i la cultura. Tradicionalment els candidats a ser president, dels Estats Units, però també de qualsevol altre país, fins i tot el nostre, utilitzen el "glamour" dels famosos o coneguts del món cultural per poder aconseguir els seus objectius.
En aquest cas a més a més d'haver-ho aconseguit, Barak Obama ha definit les línies mestres de la seva política cultural. En aquesta crònica destacarem un parell d'aspectes que ens poden interessar directament. No només pel fet que en els propers anys poden esdevenir una tendència àmpliament seguida arreu del món, sinó perquè com a país ens pot ser útil d'aplicar. Una de les línies que es preveu és l'impuls de l'educació artística i cultura a les escoles, per fomentar el pensament creatiu i innovador. L'objectiu és que a la llarga hi hagi un efecte positiu en la societat en general i multiplicador en àmbits socials i econòmics. No pel fet que potser hi hagi més artistes, que al capdavall pot ser un efecte secundari, sinó pel fet que fent-ho s'està educant ciutadans conscients, responsables i lliures.Un segon aspecte a destacar del seu programa és el de recuperar la diplomàcia cultural com a instrument i estratègia central en la seva política. Si durant el període de la guerra freda artistes americans van actuar com ambaixadors culturals arreu del món, ara es tracta de fer un plantejament similar per tal de guanyar la "guerra de les idees" a l'extremisme islàmic. Aquesta línia anirà acompanyada per una altra, que serà la d'atraure cap als Estats Units estudiants i artistes d'arreu del món. Això es farà flexibilitzant les restriccions de permisos d'entrada que es van imposar després dels atemptats de l'11-S i a través d'un programa de beques. Ja hem comentat en d'altres cròniques que la diplomàcia cultural és una carta que hem de saber jugar molt bé, amb uns efectes molt més amplis del que ens puguem pensar.
Cal que les nostres institucions i la nostra classe política prengui nota d'aquestes mesures. En l'actual moment cal tenir visió estratègica en clau nacional, evitant que l'actual crisi econòmica ens faci perdre el nostre nord. En l'àmbit de la cultura això implica, entre d'altres factors, mantenir i ampliar el suport a polítiques culturals com les que hem esmentat. No és un inversió amb resultats a curt terme, cal tenir-ho clar, però és molt important pel nostre desenvolupament i progrés.