Artur Mas ha pretès un cop d'efecte a l'últim tram de la campanya electoral, un episodi que recorda el ja famós cartell del Messies de les eleccions de novembre de 2012. Aleshores reclamava una majoria extraordinària rere seu i menystenia la resta de forces polítiques en una legislatura que havia de ser la del dret a decidir. Al final, a empentes i rodolons, vam acabar votant tot i que aquella votació, vista ara en perspectiva, ho va ser tot menys vinculant.
Mas, CDC, semblen tornar a aquella foto quan insisteixen a personalitzar el procés i a lligar el futur del país al d'un home, per important que sigui aquest home. Doncs bé, diguem-ho ja d'una vegada. El futur polític d'Artur mas és irrellevant, com ho és el d'Oriol Junqueras, com ho és el de David Fernández i tutti quanti.
El futur polític de tots ells és irrellevant. Aquí l'únic futur polític rellevant és el de Catalunya, aquí l'únic que compta és la suma de voluntats per fer la independència. L'únic determinant és quants diputats independentistes hi ha al Parlament sortint del 27 de setembre.
El plebiscit serà sobre la independència, no sobre aquest o aquell senyor"
Si la seva suma és majoria absoluta hem guanyat, sens dubte. I això, amb independència de quants diputats pugui treure una força isoladament, sigui quina sigui aquesta força, sigui quin sigui el seu capitost.
És irrellevant, del tot, si és que de debò tenim clar que estem buscant un mandat democràtic i que aquest només l'obtindrem amb una majoria absoluta de diputats independentistes.
Certament, el mitjà més eficient i clar era un referèndum. El 9N vam fer una jornada exitosa i bonica. Però el 9N no vam obtenir cap mandat democràtic, era una jornada participativa. Hem triat, o ens han abocat, a unes eleccions plebiscitàries i aquest plebiscit serà sobre la independència, no sobre aquest o aquell senyor.
"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol"
Salvador Espriu
