Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 24 de d'octubre del 2014 | 17:50
Opinió
Carme Arenas
Escriptora

Dret a avançar

Som una anomalia i sovint ens esforcem a perpetuar aquesta condició. És una d'aquestes síndromes, com la del colonitzat, per exemple, en la qual l'individu o la col•lectivitat sempre té por de trobar-se sola, apartada del colonitzador.

De vegades fa veure que s'enfada, però quan l'amo aixeca el dit més del compte, ella ajup el cap i es torna a portar bé, tot remugant que és una gran injustícia, però. Hem exercit durant segles el dret a remugar, però ara hem d'entrar de ple en la fase proactiva i deixar sense por la fase reactiva que ens ha acompanyat en tants moments puntuals de la nostra història recent.

El sainet d'aquesta darrera setmana ho corrobora. El partit del president que fins ara havia mostrat la virtut de liderar el que segurament és el procés social més important i interessant que haurà viscut Occident la segona meitat d'aquest segle, de sobte s'arronsa i deixa a l'estacada tot el ventall polític que li donava suport. Aquest revulsiu és mitigat amb succedanis i eufemismes, dels quals hi ha veritables mestres dins la nostra classe política. Això fa perillar tot el que s'havia construït de manera pacient, sempre gràcies a la gent del país que continua traient forces de flaquesa i que sap estar a l'alçada quan el país ho demana.

El president Mas fins aquí havia mostrat unes aptituds excepcionals, que el convertien en líder acceptat per la resta de forces favorables al –diguem-ne- procés de Catalunya. Ha mantingut durant dos anys una posició digne i –semblava-- compromesa amb allò que majoritàriament es manifestava al carrer. Un lideratge que la resta de forces polítiques que li donaven suport havia acceptat de grat, diria que de manera no massa discutida, així com també la gent no favorable a les tesis del partit que encapçala.
Cal que els responsables polítics treballin incansablement per canalitzar i donar sortida satisfactòria a les demandes de la societat"
Una situació ideal, de consens. Un patrimoni necessari per arribar a bon port, que ja no sabem si s'ha esquerdat o és que interessos poc nobles l'han fet rebotir pel terra. Sap greu que un rol tan difícil i tan ben portat fins aquí es dilapidi per interessos partidistes. Aturar un procés col·lectiu per afavorir un partit, per bé que sigui el propi, em sembla poc digne en un moment tan delicat i decisiu. Decebre la confiança d'un poble passa factura inevitablement, tard o d'hora, es disfressi com es disfressi.

La política també pot ser generositat. Diria que ha de ser generositat. Tot i que es defensi sense rubor que és molt legítim defensar els interessos de cadascú. Per damunt dels interessos particulars sempre hi ha d'haver els generals. Som en un moment que no podem encallar-nos. I molt menys mostrar debilitat, desconcert, desunió.

I com que totes les coses negatives tenen també el costat positiu, cal dir que hem observat aquesta darrera setmana com l'esquerra nacionalista, aquella esquerra que sempre se'ns ha volgut mostrar com a arrauxada, que perd els estreps, que es precipita a la primera de canvi, ha estat la més prudent, la més articuladora del diàleg i l'entesa. Orgull d'esquerra, doncs!

Tota la classe política ha de desencallar aquesta situació mirant cap enfora. La societat ha d'empènyer els polítics quan cal, però els polítics han de saber que si la societat ha d'empènyer massa i constantment és perquè ells no fan prou bé la seva feina. No és responsable assistir a manifestacions en suport de demandes socials i polítiques i després tancar-se al despatx i esperar que tot es resolgui sol.

Cal que els nostres responsables polítics treballin incansablement per canalitzar i donar sortida satisfactòria a les demandes de la societat. Les mobilitzacions són útils si després tenen conseqüències. Si no, són fruit d'una anomalia.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carme Arenas
Carme Arenas
Escriptora
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
"M'exalta el nou i m'enamora el vell"
Opinió · Llengua
Deixarem passar l'oportunitat?
Opinió · Política catalana
Puigdemont i el convenciment
Opinió · Política catalana
El salari de la por
Opinió · Política catalana
Determini i generositat
Opinió · Política catalana
Ara ja toca!
Indica publicitat