"L'estructura dels Legionaris de Crist requereix una profunda revisió. Els gravíssims i objectivament immorals comportaments del pare Maciel representen autèntics delictes i manifesten una vida sense escrúpols ni autèntic sentiment religiós. Cal redefinir el carisma dels Legionaris de Crist i revisar l'exercici de l'autoritat, que ha d'estar unida a la veritat. El Sant Pare nomenarà un delegat i una comissió d'estudi de les constitucions".
Més dur impossible. En un llenguatge gairebé insòlit per la seva claredat, el Vaticà emetia el dissabte un comunicat oficial per donar comptes de la reunió dels visitadors que han fet una inspecció sumària de la congregació dels Legionaris de Crist amb els màxims responsables de la Santa Seu. Una d'aquestes reunions va ser presidida pel mateix Sant Pare.
La inspecció dels cinc bisbes -un dels quals ha estat Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid- va ser encarregada personalment per Benet XVI l'any passat i ha durat curiosament nou mesos. S'han entrevistat amb més de mil membres de la congregació religiosa i han analitzat, segons s'explicita en el comunicat, centenars de testimonis. El fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, tal com han reconegut fins i tots els actuals responsables, tenia una doble o triple vida en tots els sentits, feia servir diferents personalitats, havia amassat una fortuna, havia abusat durant molts anys de seminaristes i fins i tot d'algun dels seus propis fills. Però cada dia van apareixent nous i demolidors capítols cadascun dels quals sembla més escabrós i increïble que l'anterior. Segons revelava el National Catholic Reporter Maciel hauria "untat" la cúpula de la Santa Seu, començant per l'amic personal de la família Pinochet, el secretari d'Estat del Vaticà Angelo Sodano, el secretari de Joan Pau II Stanislaw Dziwisz i Martínez Somalo, un dels culpables directes de la mala premsa de l'Església catalana al Vaticà i de la caiguda en desgràcia de Tarancón.
El cas dels Legionaris de Crist, com ha anat explicant detalladament Tribuna.cat, té moltes conseqüències i implicacions eclesials, socials i polítiques. Joan Pau II, el gran protector de la congregació i amic de Marcial Maciel, té una causa oberta de beatificació. Angelo Sodano és a hores d'ara el degà del col·legi cardenalici. Semblaria lògica la seva dimissió de tots els càrrecs que encara ostenta. Els actuals responsables al·leguen un desconeixement gairebé ridícul de les malifetes del seu cap. Quan duraran en el càrrec, un cop comenci a exercir el nou delegat pontifici? I, especialment, què passarà amb el capital dels Legionaris, que algunes fonts i experts situen entre 20.000 i 25.000 milions d'euros, superiors als d'una petroliera?
Els Legionaris de Crist estan tocats de mort. I amb ells cau un determinat model eclesial que situava els nous moviments com la gran esperança per a l'Església universal, el revulsiu que ressuscitaria les malmeses files eclesials a l'Occident cristià. En canvi, aquesta congregació ultraconservadora només cercava el poder, els diners i la influència política i eclesial. N'haurien de prendre bona nota la resta d'integristes que aspiren secretament, encara que no ho reconeguin, a fer el mateix.