Els quatre laics i capellans de Germinans estan despistats i desprestigiats sobre allò que es cou a l'Església i a Catalunya. El seu llenguatge és més i més crispat cara enfora i entre ells mateixos. Així ho transmet el majordom infiltrat en aquesta secta nacional-catòlica espanyolista.
La desorientació de Germinans és tal que, en la seva web anònima, hi reprodueix dos articles de Jaume Gonzàlez-Agàpito sobre el cardenal Tarcisio Bertone.
Aquest bon cardenal és de la màxima confiança de Benet XVI i és un des membres de la Cúria romana que millor comprèn l'Església a Catalunya i la realitat nacional catalana. L'autor dels dos articles desmenteix sempre que tingui alguna cosa a veure amb aquesta plataforma ultraconservadora que enllaça amb el nacional-catolicisme espanyolista.
El primer article de Gonzàlez-Agàpito es va publicar al butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Aquest fet és molt indigest per a Germinans perquè Pujol és, degut al seu catolicisme conciliar i al seu catalanisme, una persona molt detestada pels ultres. El segon article de Gonzàlez-Agàpito s'ha publicat a La Vanguardia, un diari que posa histèrics els ultres que consideren que el diari dels Godó hauria de fer una informació religiosa confessional, preconciliar i espanyolista com fa La Razón, que tan poca incidència té a Catalunya.
La informació religiosa de La Vanguardia sintonitza més aviat amb la moderació del cardenal Lluís Martínez Sistach, les abadies de Montserrat i Poblet, la Unió de Religiosos de Catalunya, la Facultat de Teologia de Catalunya, la Fundació Joan Margall, la Comunitat de Sant Egidi, els sectors més oberts de l'Opus Dei, i el món vaticà que gira entorn del cardenal Bertone.
Germinans s'estavella una i altra vegada contra tres periodistes de La Vanguardia, bon professionals encara que d'estils diferents i que per això mateix es complementen. Oriol Domingo, malgrat la seva prejubilació, continua vinculat al diari i manté el seu molt llegit bloc In saecula saeculorum. Maria Paz López realitza una activitat supeditada a les directrius d'Enric Juliana. I aquest, Juliana, moltes vegades criticat per Germinans, té un alt interès per les qüestions religioses des del seu agnosticisme personal, com així reconeix públicament.