El professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra, Hèctor López Bofill, ha alertat a un article que "cal recuperar el temps perdut de forma urgent i teixir els ressorts de poder que garanteixin l'èxit de la secessió".

"Qualsevol iniciativa política de les forces que busquin legitimar una independència que, com ha quedat demostrat, sols es pot produir de forma unilateral i en ruptura de l'ordre constitucional espanyol vigent, ha de complementar la seva acció amb la construcció immediata dels elements que permeten l'exercici de la sobirania material" ha sentenciat.

A l'article Estructures d'Estat Bofill hi ha dit que "un acord electoral o postelectoral que orbiti al voltant de la declaració d'independència farà que aquesta resolució sigui paper mullat si en paral·lel no es treballa en la creació de les condicions que permeten la irrupció de la nova entitat sobirana en el concert mundial, cosa que es materialitza en el reconeixement per part dels altres estats" i ha insistit que "entre els actors polítics catalans no sols s'han de bastir compromisos en relació amb les iniciatives parlamentàries sinó també en relació amb les obres concretes dirigides a assegurar el control del territori, l'ordre públic i el sosteniment de l'administració i de les prestacions del nou estat en els moments immediatament posteriors al trencament amb Espanya".

"Allò que cal tenir molt present des del lideratge polític de la propera fase del procés és, doncs, que aquests ressorts de sobirania material ja s'hauran de construir des de la desobediència i fora del sistema constitucional espanyol" ha indicat i ha dit que "la declaració unilateral d'independència no es pot concebre com el primer moment de ruptura sinó com la culminació d'una seqüència d'actuacions".

Finalment López Bofill ha alertat que seria "un error condicionar una llista única només a una actuació parlamentària que no representi la culminació del procés sinó un acte preliminar dirigit a obrir una nova negociació amb l'Estat espanyol" perquè la declaració d'independència "no ho pot ser per negociar les estructures d'estat sinó que són les estructures d'estat les que possibiliten la secessió per acabar, si s'escau, de negociar els termes del nou marc polític des de l'única posició d'igualtat possible: aquella en la qual l'Estat espanyol negocia amb una república catalana sobirana reconeguda pels altres estats com a subjecte de dret internacional".