Fa unes setmanes vaig fer l'article Ensenyar el paquet de l'Estat que va ésser líder d'audiència en el nostre diari digital. Dies després, parlant amb una persona ben informada de les clavegueres, aquesta em va advertir: "Et tornaran la pilota, vés amb compte..."
Em van informar, també, que l'atac no seria contra la meva persona solament, sinó contra diferents persones, les quals em van detallar noms i cognoms, i que ens farien sortir als mitjans de comunicació com una gota malaia, per tal de debilitar i acollonir el sobiranisme.
Bé: doncs és un orgull que una de les primeres embestides d'aquest atac vagi dirigida cap a la meva persona. El que cal lamentar, però, és la pobresa i la reiteració de les "informacions" difoses sobre la meva persona, que em fan creure que això és l'entremès, i que definitivament volen començar les hostilitats...
Hi ha elements, però, preocupants. Sembla que de manera innocent (o no) hi ha xitxarel·los a les institucions de Catalunya involucrats en aquest afer. L'enemic més important, com sempre, el tenim a casa.
Xitxarel·los i clavegueres cal que entenguin que les 'teulades de vidre' existeixen, i que es poden trencar. I també cal que entenguin que aquells qui fa anys no vam tenir por dels aparells repressius de l'Estat estem blindats ara, i no els tenim por.
El que més greu em sap, però, és que ─possiblement de bona fe─ hi hagi mitjans de comunicació que facin de coral mediàtica i donin informacions no contrastades ni valorades.
Amb tot, ara els atacs, vinguin d'on vinguin, no debilitaran la nostra fermesa ni convicció, ni destruiran les iniciatives i entitats que fan allò que han de fer. I, si volen guerra en el món de la informació i la contrainformació, la tindran. I veurem qui riu l'últim...
Jo personalment, si sóc l'objectiu, no hi tinc res a perdre.
