El nacionalisme espanyol ha tancat files i el "Todo por la Pátria" s'ha imposat per sobre de les qüestions socials, econòmiques i de classe. Han fet el mateix que el dia que Pablo Iglesias va parlar de "cal viva". Tots s'han esquinçat les vestidures.
D'això no se'n podia ni se'n pot parlar. I si de cas es va fer per la Pàtria...Amb la guerra que diuen haver guanyat amb Euskadi. I ara ho han tornat a fer: unir les seves forces aquesta vegada per vèncer el Procés pacífic i democràtic català.
Rajoy sap que la política de resistir unit al patriotisme espanyol és una aposta segura. Caldrà veure, però, fins on serà capaç d'arribar aquest front nacional espanyol per esclafar el Procés català.
En el congrés dels Diputats els republicans i els convergents han estat a l'alçada. La històrica intervenció de Joan Tardà passarà als annals del parlamentarisme per la seva claredat i contundència.
Per la seva banda des de Catalunya el president Puigdemont ho ha deixat molt clar "Ni negociarà un nou finançament ni assistirà a la reunió de presidents autonòmics". Catalunya ja està en plena desconnexió mental i política i treballant per assolir la seva plenitud i sobirania. També destacar l'actitud del PSC, un indicador més del gran canvi i la gran transformació que ha sofert la societat catalana en els últims anys.
És hora, doncs, de mobilitzar-nos. El dia 13 tots a Montjuïc per defensar els nostres dirigents i les nostres institucions i per demostrar, una vegada més, la nostra capacitat de mobilització i la nostra fermesa.
Els propers mesos la tensió serà màxima amb l'estat i caldrà que tots ens mantinguem darrere les nostres institucions. I que més que mai siguem un sol poble. No hi marxa enrere possible. Fa sis anys vàrem començar la marxa cap a la independència i ara és l'hora de la veritat.
