Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 22 de de febrer del 2013 | 16:52
Opinió
Marta Rovira
Sociòloga

Tots els fronts, malgrat la confusió

Ara ja sabem les dades fiscals del President de la Generalitat. I què? Doncs res. Les dades no ens diuen res que ens valgui la pena saber. Com tampoc no sembla que aquest embolic dels espies tingui massa sentit. Només el fet que suposadament tots els espionatges polítics i parapolítics que s'han produït a Catalunya en els darrers anys venien de la mateixa empresa ja ha de fer sospitar molt.

I efectivament, conèixer totes aquestes misèries en compta gotes i sense treure'n mai del tot l'entrellat pot portar la gent a perdre el nord, que potser és del que es tracta. La política està entrant en una mena de parc d'atraccions en què sembla que només compta la darrera obcenitat.

El més preocupant de tot aquest espectacle és que la informació política s'ha convertit en un elogi de la confusió (de la follia deia Erasme recordant que la societat no deixa de tenir molts components carnavalescos). I el sotrac emocional comença a ser difícil de suportar per al ciutadà. Quants de nosaltres no hem trobat una amiga, un company de feina o un conegut que ens diu que "passa" d'amargar-se el dia veient que "no hi ha un pam de net".

Doncs sí, sembla que s'ha esbentrat la pau de l'oasi. I és preocupant que l'única estratègia de l'Estat espanyol per respondre a les reivindicacions de Catalunya sigui aquesta. Acompanyada d'una legislatura que comença a tenir tons també carnavalescos entre el propòsit d'espanyolitzar i liquidar el nostre sistema públic d'educació a càrrec del ministre Wert i la darrera iniciativa per a reimposar els toros (encara que no tinguin gaire públic i s'hagin de mantenir agònicament amb subvencions). El pitjor de tot és que sembla que no quedi espai a la premsa per poder parlar de l'ofec pressupostari de la Generalitat i dels seus perquès.

Tot això fa el seu efecte, i molta gent és pregunta quin front hem d'atacar primer, si el de la corrupció, el de la crisi o el nacional. I aviat potser haurem de parlar de l'antipolítica i el feixisme que s'escolarà per via populista a les próximes eleccions, ja sigui amb fuga de vots cap a PxC o cap a C's.
Cal que política i societat civil trobin espais per col·laborar i compartir aspiracions, propostes i transformacions en tots els fronts"
Doncs mirin, si observem la situació més enllà dels titulars que fan mal d'ulls, podem constatar algunes coses importants que estan passant:

a) la classe política està tocada, però mai abans havíem tingut una majoria política al Parlament tan amatent al que demana el carrer (i evidentment cal recordar que no tots els polítics són corruptes);
b) Si algú té dubtes sobre com el procés cap a la independència de Catalunya encaixa amb els altres reivindicacions, només cal que observi simplement com la mateixa societat civil està obrint tots els fronts amb més iniciatives i mobilitzacions que mai.
c) Aquelles forces, estructures o organitzacions que pretenen mantenir les coses tal com estaven estan perdent la legitimitat a marxes forçades, sigui el PSC, Foment del Treball o directius dels bancs que estem finançant entre tots.

Malgrat el desànim i la confusió, doncs, no tot el que està passant és dolent, i només el soroll i els gestos mediàtics sense conseqüències, i sobretot la manca de connexió de la política amb la societat continuaran podrint el sistema. Com també els escarafalls gratuïts, l'antipolítica, el broc gros o la radicalitat superficial poden contribuir a portar el país simplement a un carreró sense sortida, on el desànim es transformi en la pauta d'actuació.

Però hi ha la constatació que la gent és més conscient que mai que les coses no es faran soles. I per això no paren de sorgir iniciatives. Des de la "Taca d'oli" d'Òmnium fins a la ILP sobre la dació en pagament; des dels més de 150.000 euros aconseguits per al documental L'endemà d'Isona Passola, fins a les nombroses cooperatives i iniciatives socials que estan sorgint per oferir alternatives econòmiques al tancament d'empreses, o insubmissió dels bombers a fer de força de xoc en els desnonaments.

Vivim, doncs, moments d'acceleració i d'accentuació de la implicació política de molts ciutadans. Cal que política i societat civil trobin espais per col·laborar i compartir aspiracions, propostes i transformacions en tots els fronts. Seria el millor antídot contra la temptació populista. I l'única manera de fer un nou país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marta Rovira
Indica publicitat