
Les Terres de l'Ebre han estat reconegudes com a reserva de la biosfera, un segell de qualitat que atorga la UNESCO, al si del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera.
La notícia arribava dimarts des de París i es rebia amb molta il·lusió arreu de les nostres terres. L'alegria està més que justificada després de l'intent fallit de fa un any i després de l'esforç i del treball de tècnics, institucions i governs.
Aquí, vull fer un esment especial a l'equip tècnic que ha desenvolupat la candidatura, que són els membres del Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i el Montsià (CODE), un organisme segurament més conegut per la seva lluita contra el mosquit al delta de l'Ebre i contra la mosca negra, però amb altres camps de treball en els quals, com s'ha pogut comprovar, també excel·leixen.
Ens pertoca també agrair la generositat de la gent de la Ribera d'Ebre, dels set municipis que han quedat fora de la candidatura, perquè gràcies a aquest gest, s'ha pogut assolir la fita desitjada. L'èxit, per tant, també és seu i el repte ara passa per aconseguir que allò positiu que obtinguem gràcies a la reserva de la biosfera, se'n puguin aprofitar totes les Terres de l'Ebre.
Sovint, en aquest territori, s'ha forjat un fals debat al voltant de l'ecologisme, amb postures allunyades, quan no enfrontades obertament, sobre si les Terres de l'Ebre, i en particular el delta, havíem de deixar que fos la natura qui dominés a l'home o més aviat a l'inrevés. Entre els que apostaven per blindar el delta com un búnker de ciment per defensar-se del mar, o els que somiaven amb un delta salvatge sense tenir en compte les aportacions en positiu de la presència de l'home, tant en els aspectes econòmics (agricultura, aqüicultura i pesca) com en els mediambientals, amb mesures de protecció sobre els ecosistemes.
La reserva de la biosfera és un reconeixement al model de convivència del binomi home/natura"
La resposta a aquest fals debat la trobem en l'esperada declaració de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera, ja que és un reconeixement al model de convivència del binomi home/natura com a factor de preservació del medi ambient i de les activitats humanes alhora. Tan de bo aquesta fita serveixi per aparcar polèmiques estèrils i ens aboqui a treballar tots plegats en els reptes que aquest territori té per endavant.
Efectivament, el camí que s'obre ara és molt més llarg i més complex que el que s'ha hagut de recórrer fins assolir la declaració de reserva de la biosfera. Els beneficis que en podem obtenir són molts i molt importants, i els trobem en el camp del turisme, de l'agricultura, de la indústria agroalimentària i del medi ambient, per citar només els sectors estratègics més directes. Hem de ser capaços d'aprofitar aquest segell de qualitat, que ens projecta internacionalment. Tenim una nova oportunitat per endavant i es responsabilitat de tothom aprofitar-la.