En moments tant difícils per al conjunt de la població, correspon a la política la responsabilitat de fixar un horitzó clar, una anàlisi compartida del moment i una explicació del camí a seguir. O, almenys, en correspon a la idea de política en la que, modestament, hi participo. Vaja: ens correspon dir on som, on anem i com ho farem.
On som? A un Estat que ens asfixia econòmicament per assimilar-nos nacionalment. Una asfíxia econòmica en forma de dèficit fiscal (16.400 milions d'euros per any) i d'incompliment dels compromisos del govern central amb Catalunya (8.500M d'euros ara mateix). Però que se li ha afegit una nova volta de cargol amb una imposició del sostre de dèficit arbitrària, injusta i irresponsable.
Arbitrària perquè suposa una retallada de 4.000M d'euros sobre la despesa que podria quedar en 1.600M si es repartissin els objectius fixats per Europa de forma proporcional segons el nivell de despesa dels tres nivells administratius (estatal, autonòmic i local) però Montoro no ho vol. Injust perquè seria plausible pensar en uns objectius més laxes per l'administració que gestiona salut, educació i serveis socials. Irresponsable perquè suposa una disminució del pressupost públic de l'entorn del 13%, retallada que no s'ha aplicat mai en un sol any ni a Grècia ni a Portugal ni a Irlanda.
El Pacte per la Llibertat insta el Govern a utilitzar tot el (estret) marge que té per minimitzar el patiment social i encarrilar la recuperació"
On anem? Cap a l'únic escenari que ens permet parlar de futur a la nostra gent, un nou Estat d'Europa. Un Estat que pot garantir la seva viabilitat econòmica en base a l'efecte multiplicador sobre l'economia que tindria disposar de 16.400 M d'euros més cada any, una estructura econòmica tan oberta a Europa com Suècia o Dinamarca i un endeutament públic que Núria Bosch situa a l'entorn del 40%, gairebé 30 punts per sota la mitjana UE-27. Una nova República que permetria refer l'estat del benestar i oferir un futur a la nostra gent. I també una nova oportunitat per fer allò que en Tresserres anomena "l'única revolució democràtica avui possible a Europa, un nou Estat on la qualitat democràtica sigui la referència d'una nova política".
I com ho farem? Les situacions econòmiques tan difícils només es poden encarar amb transparència i responsabilitat si es vol evitar acabar amb greus crisis socials. Cal dir la veritat i cal assenyalar un camí amb sortida. No s'hi val a confondre amb els números ni amb solucions poc creïbles. La política ha de respondre dels seus fets i de les seves propostes.
I d'aquí surt el Pacte per la Llibertat. Un acord d'estabilitat parlamentària que insta el Govern a utilitzar tot el (estret) marge que té per minimitzar el patiment social i encarrilar la recuperació, a preparar les estructures necessàries per a esdevenir un nou Estat i a realitzar una Consulta per la donar veu al poble de Catalunya, l'únic legitimat en democràcia per a prendre decisions d'aquesta transcendència.
