Cal que d'una vegada per totes a Madrid, a Espanya, els quedi clar que el Poble de Catalunya té les coses molt clares. La cadena humana de l'onze de setembre n'és un clar exponent d'aquest desig. I Mas Colell va advertir al Govern espanyol que si manté la 'línia extrema' amb Catalunya acabarà tenint "un Estat propi" en aquesta generació o en la següent.

Catalunya només s'està "defensant d'un atac contra la seva identitat i el seu autogovern" que està portant a terme l'Executiu de Mariano Rajoy. La futura sortida de la crisi econòmica no acabarà amb l'impuls sobiranista, va reblar. I el conseller, val a dir no és un exaltat, és un membre de la Generalitat de Catalunya format a Berkley i a Harvard on a més ha adquirit bona part del seu prestigi docent.

I davant les advertències de Mariano Rajoy, que va subratllar no acceptarà que "ningú jugui amb la sobirania nacional", el conseller va ser molt clar: "Si no cal jugar, no juguem, però ell el primer". Concretament, va criticar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) impulsada pel ministre José Ignacio Wert. La va definir com una "provocació" a Catalunya, i el retrocés a l'autogovern com a conseqüència de la reducció de competències de les comunitats autònomes.
Aquest procés és el resultat dels problemes entre Catalunya i la resta d'Espanya per tres qüestions: identitat, autogovern i fiscalitat"
Mas-Colell va acusar Rajoy d'insistir que la crisi econòmica és la cosa més important com a argument per a "recentralitzar" l'Estat. Si bé aquest no és un bon moment perquè hi hagi un conflicte entre Catalunya i Espanya, va subratllat que Catalunya "no ho ha escollit" i que no hauria d'esperar-se que els catalans no es defensin front a aquest "atac" del Govern espanyol. L'Executiu de Rajoy té una "passió uniformitzadora", i això ha portat que a les Corts s'estiguin tramitant fins a 22 lleis envaint competències.que retallen competències autonòmiques i que es vegi la diferència catalana com una anomalia.

La posició del PP i del Govern central s'ha anat endurint des dels anys 2000-2001, quan es va adoptar la idea d''Espanya, una nació', a la que se sumen unes sentències del Tribunal Constitucional amb "efectes devastadors" per a Catalunya. Per això, tal i com va exposar el conseller, "molts catalans ens sentim exclosos, i d'aquelles llavors, aquests conflictes". Però el que ha de quedar ben clar és que aquest procés és el resultat dels problemes que s'han generat entre Catalunya i la resta d'Espanya per tres qüestions fonamentals: la identitat, l'autogovern i la fiscalitat.

I en aquest context, ni el desànim, ni la millora de la situació econòmica "solucionaran o suavitzaran un distanciament que va començar molt abans de la crisi", perquè "l'assumpte de Catalunya no és una febrada". Per tant ara cal buscar vies de distensió i entesa. Catalunya no faltarà a la taula de negociació quan aquesta s'estableixi. Però ens han de prendre seriosament.