La complexitat social i identitària de Catalunya és enorme. Ho sabem des de fa dècades i ara, amb el triomf d'Espanya a l'Eurocopa s'ha tornat a evidenciar. Som un país en el qual una part no menor de la seva gent, manté importants vincles sentimentals amb la resta de terres de la península.
Em sembla que no es tracta en cap cas, ni d'exagerar l'eufòria que l'èxit esportiu dels homes de "Del Bosque" provocà a Catalunya, ni tampoc de minimitzar la realitat catalana. Crec que la complexitat del país ens obliga a posar més l'accent en la identitat de projecte que no pas en la identitat de resistència, cal avançar en la direcció del que en aquest sentit, propugna Manel Castells.
Avui, més que mai, hem de saber oferir un projecte, més enllà del greuge"
A veure si m'explico. Avui tots, i jo el primer, remarquem com a èxit la incorporació a les demandes d'emancipació nacional d'aquells que es defineixen com a sobiranistes per raons econòmiques enfront d'aquells que fins ara, ho feien per raons identitàries. El greuge i el maltractament fiscal d'Espanya envers Catalunya i, la tremenda crisi que estem vivint, s'han convertit en un poderós accelerador de conviccions favorables a la independència de Catalunya. Ara bé, des del greuge mai s'ha construït res. Tot el contrari, s'han accentuat les pitjors tendències de la naturalesa humana.
El catalanisme ha sabut construir, fonamentalment, una identitat de projecte; o sia, una identitat basada en oferir alguna cosa en la qual tots els membres de la comunitat es puguin identificar, més enllà de l'apel·lació a la identitat i als avantpassats comuns. Ha estat sempre el catalanisme, des d'aquest punt de vista, un moviment regenerador i reformista de la societat catalana que ha sabut conformar un ampli bloc social que entenia que una Catalunya més lliure seria també una Catalunya més justa.
Avui, en plena crisi i en els temps de la globalització, més que mai, hem de saber oferir un projecte, més enllà del greuge.
