Barcelona · Un país és la seva gent, la seva història, la seva tradició, els somnis futurs- I un país és, també, allò que els seus líders permeten que sigui. Els anhels de llibertat, de futur, de sobirania i de progrés han de ser forçosament anhels col·lectius i volguts, però necessiten de la forma, la determinació i la coherència de líders polítics que assumeixin sense por el repte que els planteja un moment històric determinat.

En el cas d'Irlanda del Nord, el republicanisme va saber trobar, amb encert, l'icona de Gerry Adams per projectar a l'interior i a l'exterior el discurs d'un Sinn Féin que va assumir el repte polític de la reunificació.

Però més enllà dels rebomboris mediàtics i de la digníssima i eficaç carrera política d'Adams i del propi Sinn Féin, existeix un cervell privilegiat que ha sabut mantenir un discret segon pla a l'hora que pilotava amb decisió i ambició el moviment republicà nordilandès durant els darrers trenta anys.

El mèrit de McGuinness passa per trobar el moment just en què el moviment armat republicà deixava de ser una efectiva arma defensiva i podia convertir-se en un obstacle per al futur polític de llibertat i sobirania per a Irlanda. I és en aquest moment en què dibuixa un futur de no violència a Irlanda en què ambdues comunitats han d'assumir, majoritàriament, la recuperació de la identitat nacional pròpia, un futur de reunificació del conjunt de l'illa i, sobretot, que aquest avenç polític comportaria -comporta ja- un progrés en el benestar del conjunt de la societat nordirlandesa.

La grandesa del pensament de McGuinness rau en el fet que ha sabut negociar amb l'enemic atàvic del republicanisme, els unionistes, i que ha sabut mantenir els punts irrenunciables del seu programa polític amb poques variacions en els darrers trenta anys: autonomia política nordilandesa en un full de ruta que acaba amb la plena reunificació de l'illa en un sol estat irlandès.

El lideratge ferm, tranquil, intel·ligent i gens personalista de McGuinness és un exemple a seguir arreu del món i és una demostració que la victòria de les nacions és possible fins i tot en les circumstàncies més difícils i amb els enemics més poderosos.

McGuinness parla de l'irrenunciable futur europeu d'Irlanda en tant que nació completa, lliure i sobirana i ens ensenya que el consens no pot ser excusa per renunciar a cap dels objectius polítics que raonen i fonamenten la seva opció política.

Caminant entre el verd irlandès que envolta el Castell d'Stormont, seu del parlament nordirlandès, escoltava el ressò d'una de les darreres frases de MacGuinness en la trobada que acabàvem de mantenir al seu despatx: "(...)el meu compromís amb el lliure exercici de dret a l'autodeterminació arreu d'Europa per part de tots aquelles nacions que es troben en disposició històrica, social i política d'exercir-lo. Conec i segueixo, de fa temps, el cas català i es troba clarament en aquest grup de nacions sense Estat."

També Catalunya viu un moment crucial per guanyar un futur que reclama el conjunt de la nació. I per això ens toca reclamar lideratges polítics amb la fermesa, tranquil·litat, intel·ligència, generositat i determinació que hem admirat a Irlanda.